El Simposi Casteller exposa les diferències entre els castells nets i els emmanillats

VallsLa novena edició del Simposi Casteller, celebrat aquest dissabte a Valls, ha avaluat les diferències entre les construccions de gamma extra sense folre i les de deu pisos emmanillades. Si bé no hi ha hagut consens a l’hora de concretar quines són més complicades, les aportacions de la taula d’experts han servit per identificar les dificultats característiques d’unes i altres. La jornada també ha dedicat un espai a la reflexió al voltant del periodisme especialitzat.

El congrés, emmarcat en els actes de la Fira Castells durant les festes de Santa Úrsula, ha dividit el debat en dues taules. La primera ha tractat sobre el periodisme casteller mentre que el moment àlgid de la jornada ha arribat durant la segona, moderada pel periodista Pep Ribes i de caire més tècnic, en la qual s’han analitzat les construccions més complicades del moment, i les que aixequen més controvèrsia a l’hora de valorar-ne la dificultat.

Llàtzer Magrinyà, membre de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, ha exposat des de l’inici que “haver de triar entre uns i altres [castells] és un error” i que la riquesa d’una colla es troba en ampliar suficientment el seu ventall de treball per poder afrontar tots dos reptes. En una línia similar, Pep Oller, membre de la Colla Joves Xiquets de Valls, ha lamentat que sembli que “el número deu valgui més que fer castells nets”, i ha situat el debat en un àmbit extracasteller.

Si bé la dificultat tècnica de les construccions sense folre és òbvia, els ponents del Simposi han contraposat aspectes com la dificultat tècnica, la complicació a l’hora d’assajar els castells emmanillats o el fet que el nombre de punts crítics durant l’execució es multipliqui quan s’afegeixen dues bases extres.

Gorka Bertran, cap de colla de la Colla Jove Xiquets de Tarragona, ha volgut posar en relleu la resposta social que suposa atacar estructures emmanillades,: “Per a nosaltres, l’arribada als castells de deu pisos va ser conseqüència de la nostra dinàmica de treball”. Un dels motius que va fer que els tarragonins es decantessin per les construccions de més massa social va ser la possibilitat de fer que tota la colla se sentís útil i indispensable.

La sessió no ha estat exempta de l’anàlisi científica. El doctor Jaume Rosset, exdirector mèdic i científic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, i el catedràtic en Ciències de l’Activitat Física i l’Esport Jordi Porta han centrat les seves intervencions en el risc de lesió i en la preparació física necessària a l’hora d’afrontar castells d’aquesta envergadura.

Els titulars més sucosos del simposi han arribat de la mà d’Arnau Cobo, cap de pinyes dels Castellers de Vilafranca, i de Llatzer Magrinyà. El tècnic vilafranquí ha afirmat la seva convicció que “els límits físics es troben en els castells d’onze pisos amb folre i manilles”. Magrinyà ha estat l’únic que ha posat en ordre les construccions del màxim nivell i ha sentenciat que, “a nivell teòric, entre el quatre de deu amb folre [sense manilles] i el tres” veia més viable aquest últim, “tot i que el castell net encara no s’hagi arribat a fer mai”.

Precisament, en finalitzar el simposi, els caps de colla de la Colla Jove Xiquets de Valls i de la Colla Vella dels Xiquets de Valls han compartit les seves sensacions poques hores abans de la diada de Santa Úrsula, una cita que afronten amb la possibilitat d’atacar el tres de nou sense folre entre altres grans construccions.