El simbolisme dels castells a la Diada
Més de 60 colles castelleres d'arreu del país van participar alçant els seus castells al pas del punter durant la Via Lliure
BarcelonaFins a 63 colles castelleres van participar divendres a la Via Lliure organitzada per l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC). Les formacions van ajudar a amenitzar la tarda, ja que les colles van disposar de tota la durada de l'acte polític, entre les 17.14 i quarts de set de la tarda, per alçar els seus castells. Des dels castells de cinc nets de colles com els Castellers del Prat de Llobregat fins al tres de nou amb folre descarregat pels Castellers de Vilafranca, totes les estructures van ser àmpliament celebrades i aplaudides perquè formaven part d'un simbolisme molt especial.
L'ANC va voler atorgar un paper destacat a les colles castelleres, que, amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya al capdavant, participen en la concentració per segona temporada consecutiva. Les més de 60 formacions es van repartir al llarg dels més de cinc quilòmetres de la Meridiana per alçar els seus castells. La convocatòria des de l'organització citava les colles a convertir-se en un símbol "fent pinya tots junts, construint un país amb un projecte comú".
Juntament amb diversos gegants i altres mostres de cultura popular, els castells van tornar a mostrar una imatge espectacular en una jornada marcada pel to festiu. La Colla Castellera de la Gavarresa va aprofitar la concentració per enregistrar dos dels seus castells, un tres de sis i un pilar de quatre, amb una càmera subjectiva situada al casc de l'enxaneta. Altres formacions, com els Nens del Vendrell i els Bordegassos de Vilanova, van unir-se per dibuixar una senyera gegant alçant nou pilars de quatre, quatre amb les barres vermelles i cinc amb el groc terrós dels vilanovins.
La Via Lliure estrena el vintè indret de nou pisos de la ciutat de Barcelona
Després d'alçar els seus castells davant del Born al migdia, els Castellers de Vilafranca van ocupar el seu lloc a la Via Lliure, a la cruïlla entre la Meridiana i el carrer de València. Entre altres castells, els vilafranquins van descarregar-hi el tres de nou amb folre, de manera que van convertir l'indret en la vintena plaça de castells de nou pisos de la Ciutat Comtal.