Presos. Castellers. Quan tots som iguals

Ahir el Carles, el Diamante, l'Anna, el Jordi, el Manuel, la Gemma, el Machete, el Josep, l'Alba, el Pescaíto… van fer castells junts. Cadascun amb les seves trajectòries, amb les seves inquietuds. Alguns presos, alguns no, tots castellers per unes hores.

Els Castellers de Sant Cugat van fer un taller de castells al Centre Penitenciari de Lledoners i, com ells, ja hi han passat grups de música, esportistes, artistes… Són estones en què els presos trenquen la rutina i es posen en contacte amb l'exterior, amb la realitat que els espera quan surtin. “Totes aquestes persones acabaran sortint de la presó. Hem d'aconseguir que en surtin com a ciutadans integrats, sense estigma, i per això és important que perdem la por i entrem a les presons. A Lledoners i a totes les altres, hi hagi qui hi hagi a dins”, explica Raül Romeva, membre dels Castellers de Sant Cugat, actualment en presó preventiva. Altres colles castelleres han fet experiències similars, anant puntualment a la presó o generant una relació estable, com els Castellers de Figueres, que durant més de 10 anys han integrat a la seva activitat habitual presos quan sortien de permís.

El taller va despertar curiositat. Més de 150 interns es van reunir en una aula on la colla va engegar amb una pinzellada teòrica i alguns vídeos de pell de gallina. Després, en cercavila amb grallers i timbalers al capdavant, i tothom cap al pavelló. A cada castell que muntaven s'hi anaven sumant més interns. Uns fent de baix, altres de crossa, de segons, de laterals, de primeres mans, tocant el timbal… Ràpidament els trets més intrínsecs del fet casteller omplien el pavelló de Lledoners. Ja no hi havia distàncies. Reien, s'agafaven els uns als altres, s'ajudaven a pujar, es concentraven per no caure, s'esforçaven per aguantar els del damunt, s'animaven a provar coses noves. En poc més d'una hora el fet casteller havia tret el millor d'ell mateix: cooperació, compromís, confiança, treball en equip, cohesió, respecte… Tot el que comparteixen els castellers a l'assaig, a la plaça, també a la presó.

Avui ells continuen a la presó, potser parlant de folres i enxanetes, fent bromes sobre l'equilibri d'uns i altres. Els Castellers de Sant Cugat surten amb el repte de continuar fent créixer la sensibilitat dels que som fora, continuar estenent els valors pels quals els van declarar Patrimoni de la Humanitat, i que això permeti posar en valor els drets humans dels que són dins.