“Potser si tots ens posem amb els braços amunt ens protegirem més i prendrem menys mal”

BarcelonaSi bé el món dels castells fa anys que aposta per augmentar la seguretat en la pràctica de la seva activitat, encara ara es mostra poc predisposat als canvis que puguin afectar la forma de construir les torres humanes. Si més no, això és el que sembla després que el sistema de soca a l'antiga proposat pels Castellers de Sants per millorar la seguretat dels castellers que formen part de la pinya d'un castell folrat hagi arribat, gairebé sense pena ni glòria, al segon aniversari. Només mitja dotzena mal comptada de formacions han portat a la pràctica aquesta mesura de seguretat. La major part de les colles que alcen castells folrats ni tan sols ho han valorat com a mesura de prova per col·laborar a la recollida de conclusions sobre l'efectivitat d'aquesta tècnica.

Se'n va parlar molt quan els borinots van alçar el primer dos de vuit folrat amb aquest sistema, molt menys quan els Capgrossos de Mataró van adherir-se a les proves i el van traslladar de seguida als castells de nou pisos, però el que resulta preocupant és la poca repercussió que han tingut els primers castells de gamma extra amb soca a l'antiga.

Guillem del Rey, cap de creus dels Capgrossos de Mataró recorda que el seu va ser un procés de més d'un any: “Ens vam posar en contacte amb el Pere Camproví, actual cap de colla dels Castellers de Sants. Vam acudir a un parell de jornades que van organitzar per aprendre'n i el vam convidar a principis de temporada al nostre local”. La colla de seguida va entendre que podia traslladar el sistema als castells de nou pisos i no s'ho va pensar. “Vam veure que al dos de vuit amb folre no es notava cap canvi pel que fa a les forces dins el nucli de la soca, que és on pensàvem que ho podrien notar més, però va ser al contrari, estaven igual de còmodes i ho veiem molt més segur. I entre el sotscap de colla Roger Bellavista i en Cugat [cap de colla] ho vam tenir molt clar. Per què en uns castells sí que hem de prioritzar la seguretat i en altres no?”.

En tot aquest temps, els Capgrossos gairebé no han hagut de modificar cap posició en els castells. Del Rey assegura que “l'estudi que havien realitzat els Castellers de Sants era genial” i tant sols han hagut d'avançar una posició un cordó més endavant de com ho feien els borinots’ L'únic inconvenient per assajar aquest tipus de soca és que sovint les colles necessiten més gent que per fer-ne una de convencional. És per això que el millor sistema per a l'aprenentatge inicial consisteix a formar mitges pinyes a l'assaig. El tècnic de la formació del Maresme reconeix que no han assajat a l'antiga tots els castells en tots els assajos: “Vam veure que un cop assajat en una estructura i assumit és una repetició que es pot adaptar a qualsevol castell sense gaire complicació”.

Amb la mateixa naturalitat que els Capgrossos van dur aquest sistema als castells de nou pisos, van optar per aplicar-lo a les construccions de gamma extra. “Ho vam comentar amb en Roger Bellavista abans de Santes i ens vam envalentir [...] a les pinyes no hi vèiem dificultat afegida. Sols el fet de poder-ho explicar ‘in situ’ a les colles que t'ajuden a plaça”. El primer castell de gamma extra amb soca a l'antiga seria, doncs, el primer dos de nou amb folre i manilles de la temporada dels de la camisa blava, si bé molta gent va dubtar de la voluntarietat perquè la imatge no va ser pas homogènia. “No ho vam comunicar a la colla fins a arribar a plaça, per això a les imatges es veu mitja torre a l'antiga i mitja amb braços avall. No tots els ajudants van tenir temps o es van assabentar que ho fèiem a l'antiga. Al cinc de nou amb folre va passar una cosa similar”.

Els Capgrossos seguirien posant en pràctica aquesta soca en la resta de les seves construccions de gamma extra però, ja sigui per falta de comunicació o de costum, encara en cap s'ha tancat la totalitat de la pinya amb aquest sistema. En aquest sentit Guillem del Rey valora que això “va anar bé per demostrar que ningú va patir més d'una banda que de l'altra” i afirma resignat que sense voler van demostrar “que es pot adaptar un sistema híbrid”.

Les sensacions dels mataronins després d'un any de pràctica són ben clares: “No es perd potència pel que fa a pressió de nucli, que és on potser es patia més, i et dona un plus de seguretat brutal”. Si bé encara és complicat extreure conclusions en cas de caiguda ja que les colles que han fet servir aquest sistema han patit molt poques llenyes durant l'any, Del Rey considera que “a l'antiga, la pinya absorbiria molt més l'impacte directe o rebotant de qualsevol component de l'estructura. I respecte el fet de parar la canalla i evitar que rodoli fora, a l'antiga tens molt més fàcil treure un braç o una mà per frenar algú”. “Als castells nets, que són castellassos amb caigudes molt fortes, ja que hi eliminem el folre que és un element que al cap i a la fi en cas de caiguda sol fer de coixí, no solen haver-hi lesionats a la pinya. Potser és un indicatiu que si tots ens hi posem amb els braços amunt ens protegirem més i prendrem menys mal”.

Tot i les valoracions positives de les colles que han posat en pràctica el mètode, les agrupacions que han fet un pas endavant encara són una minoria i suposen menys d'una tercera part de les que alcen castells folrats. “Seria molt interessant que colles més grans i de més potencial encara ho adaptessin i que gent d'altres colles sabessin com col·locar-se quan van a ajudar les que ho apliquen”. Guillem del Rey està convençut que “hauria de ser una manera generalitzada de fer els castells amb folre”.