Polèmica castellera: ¿s’han de deixar de considerar vàlids els castells només carregats?

BarcelonaEls castells cauen. Això és un fet evident. Que les colles tenen el principal objectiu de descarregar-lo, també. Però què passa si queda només carregat? És un èxit carregar un castell? Aquest és un dels debats del món casteller i darrerament membres de diferents colles han avivat aquesta conversa, defensant que els castells carregats s’haurien de deixar de considerar vàlids. La postura, però, xoca amb bona part de la comunitat.

La proposta neix per “coherència”, segons exposa un dels seus impulsors, Jaume Rosset, exresponsable mèdic i científic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. “Defensem que els castells carregats són una feina incompleta, i no ens dona una satisfacció superior un castell que cau quan entren dosos o quan surten un cop feta l’aleta”, diu. D’aquesta manera, afirma que la proposta no es vincula a la prevenció de lesions.

D'altra banda, els impulsors argumenten que cadascú pot donar el valor que consideri al castell, però que la proposta es basa en la satisfacció que es té com a colla i la resposta que es dona en congruència.

Aquesta postura, però, és evident que no convenç tothom. Tamara González, cap de colla dels Xicots de Vilafranca, considera que treure valor als castells carregats no té gaire sentit. “És evident que quan tu descarregues un castell per primera vegada és quan veus la feina feta al 100%”, però carregar un castell té un gran valor emocional, argumenta.

Els castells carregats no entren fins als anys 30

Tot i que en l’actualitat estan totalment assumits els castells carregats, no es comencen a tenir en consideració fins als anys 30 del segle XX, arran d'una gran davallada del món casteller. “Es va veure com si el fet de carregar-lo escurcés la fita cap a l’èxit”, explica l’historiador Pere Ferrando. Prèviament no era així i Ferrando narra com “al segle XIX ho tenien claríssim, els castells carregats no contaven”, ja que “consideraven que allò era un tot, es feia o no es feia”.

El Concurs de Castells com a motor de canvi

L’impacte del Concurs de Castells és molt superior al que puguin tenir altres actuacions i marca, en part, la conversa castellera. Si el 2012 es va eliminar que una caiguda d’un o dos membres del castell permetés comptar el castell com a descarregat, el 2016 es va aprovar que a les colles només se’ls puntuaria un màxim d’un castell carregat. Així doncs, si hi havia dos castells carregats el de menys valor no puntuaria. Aquesta última decisió, però, no va ser del tot acceptada i es va tirar enrere en l’edició següent.

Rosset creu que era una decisió encertada. “El canvi que m'hauria agradat és que al Concurs no es puntués cap castell carregat, però em semblava un pas entremig”, apunta. González, en canvi, opina que “al Concurs ja ho diu la paraula, concurs, i no té cap sentit que limitin els castells a un de carregat”.

Ferrando, que forma part de la comissió assessora com a president del jurat, va ser present en les reunions on es va prendre la decisió i explica com es van provar d’augmentar les penalitzacions a un 40% o 50%, però es va veure que “el món casteller no està preparat per desprestigiar tant els castells carregats”. D’aquesta manera, “la decisió va ser una manera de donar resposta a aquest corrent”, detalla.

El debat és evident que seguirà viu i mentre Rosset creu que “la imatge que donem en el moment en què se celebra un castell no és la imatge que jo vull que els castells donin”, Ferrando creu que “el temps ha fet que els castells carregats tinguin una consideració molt àmplia” i que ens trobem en un punt de no-retorn.