Pobles petits amb grans castells
Les actuacions de la Bisbal del Penedès, el Catllar i l’Arboç són un punt neuràlgic de l’agost casteller
L’agost és el mes casteller per antonomàsia del Camp de Tarragona i el Penedès, fruit d’una tradició de fa dècades i fins i tot un centenar d’anys. Aquells camins que recorrien els castellers amb carros al segle XIX, ara els segueixen els seus successors portant els castells a contrades petites. Pobles com la Bisbal del Penedès, el Catllar o l’Arboç –d’entre 3.000 i 6.000 habitants– mantenen vives actuacions de gran nivell en les seves festes majors en un dia que s’acaba convertint en el de més ressò de tot l’any. A totes tres, a més, els uneix la proximitat amb la diada de Sant Fèlix –el 30 d’agost, a Vilafranca del Penedès–, que provoca que les colles hi arribin en un gran estat de forma.
Una paret que rememora la història
La primera de totes tres actuacions és la de la Bisbal, el 15 d’agost. “La meva àvia em deia que quan ells eren joves venien els castellers de Valls amb carros”, recorda Agnès Farré, alcaldessa del municipi. A més, en aquelles èpoques els castellers es quedaven a dormir en algunes cases del poble, fet pel qual l’alcaldessa afirma que “era un acte que anava més enllà de l'actuació castellera”. La Bisbal rememora les grans fites assolides al carrer del Doctor Robert amb una placa per a cada castell inèdit que s’hi fa: ja arriben quasi a la vintena.
La plaça més petita
El quart cap de setmana d’agost s’ha consolidat amb la doble actuació del Catllar el dissabte i l’Arboç el diumenge. El Catllar és l’únic dels tres pobles mencionats que no compta amb colla pròpia, tot i que els veïns fan una petita mostra per festa major. Aquest municipi té grans fites castelleres, com el primer 4 de 9 sense folre carregat documentat de la història, el 1881 per part de la Colla Nova dels Xiquets de Valls, i ser la primera plaça a veure tres pilars de 8 amb folre i manilles descarregats, el 2015.
Els darrers anys l’actuació del Catllar ha tingut un gran repunt d’interès i ambició. Joan Olivé, membre de l’organització des de fa més de quatre dècades, marca el 2008 com a punt d’inici, quan, fruit de la rivalitat entre la Vella dels Xiquets de Valls i els Castellers de Vilafranca, els verds van girar el pilar de 6 del 3 de 8 amb l’agulla.
Una peculiaritat del Catllar és la dimensió de la plaça, de només 225 metres quadrats, que fa que el públic n'hagi de quedar totalment al marge o situar-se als carrers adjacents. "El fet de tenir aquestes dimensions reduïdes dona un plus de seguretat mental gràcies a la proximitat dels edificis i tenir punts fixos a prop", diu Olivé, que creu que un 3 de 10 amb folre i manilles hi cabria, a la plaça; algunes colles han arribat a comprovar-ho prenent mesures.
El primer castell documentat
L’única de les tres places que ha vist un castell de 10 és la de l’Arboç, amb el tres emmanillat per part dels verds el 2016 i 2017, i el 2019 carregat. La relació del poble amb els castells ve de lluny: el primer castell documentat de la història es troba precisament a l’Arboç el 1770, fet per un grup de veïns del Catllar. Sergi Sisó, tècnic de turisme de l’Ajuntament, manifesta que “és un deure moral que té l'Ajuntament envers les tradicions i envers el llegat que l’Arboç”.
Així doncs, tot i que per a tots tres pobles les diades suposen una partida pressupostaria important, defensen que no s’entendria una festa major sense aquestes actuacions de primer nivell i que converteixen el mes d’agost en l’epicentre de la tradició castellera.
