De les places castelleres als estadis de futbol

Esport i castells es donen la mà en moltes ocasions. A vegades, però, el compromís d'una de les dues activitats obliga a haver de prescindir de l'altra. És el cas de l'Anna Bové (2000), que s'ha hagut de decantar per la seva carrera futbolística i deixar els castells en un segon pla. Bové és castellera dels Minyons de Terrassa de ben petita i ha sigut protagonista de molts dels grans èxits dels malves. D'aquesta manera, s'ha enfilat tant en pilars de 8 amb folre i manilles, com en castells de 10.

Per altra banda, actualment és jugadora del Club Esportiu Europa, equip que aquesta temporada ha jugat a la Primera Federació Femenina (segona categoria estatal). La dedicació semiprofessional, per tant, l'ha portat a prioritzar en els darrers anys l'esport, sense oblidar mai l'entusiasme pels castells i el seu amor pels Minyons.

La passió castellera li ve de ben petita

Sí. La meva mare i la meva tieta ja de ben petites feien castells, i tant jo com la meva germana i els meus cosins pràcticament vam néixer al local.

Quan entra el futbol a la seva vida?

Jugava a futbol a l'escola i també me'n recordo que al pati de Minyons jugàvem moltíssim a futbol. Vaig començar a jugar en equips bastant gran, amb 14 anys. Ho vaig anar compaginant amb els castells fins que va arribar un moment que va ser gairebé impossible.

En quin moment s’ha de decantar pel futbol?

Quan acabo l'institut tinc una oferta per marxar als Estats Units a estudiar la carrera i a jugar a futbol. Vaig estar dos anys allà, però quan vaig tornar, el fet de jugar a futbol a nivell més alt m'impedia tornar a la colla al 100%.

Quines similituds troba entre castells i futbol?

Per mi el fet d'haver sigut canalla a Minyons i d'haver viscut sempre rodejada de gent lluitant pel mateix objectiu crec que m'ajuda molt en el futbol, sobretot a l'hora de gestionar els moments difícils. En els castells, si et proposes un castell gran i no et surt, hi ha una decepció per a tothom, però saps que el podràs tornar a intentar. Aquest sentiment de decepció es dispersa una mica més entre la gent i el grup.

Crec que, en canvi, el futbol sí que és una muntanya russa molt gran. Ara estàs molt amunt i de cop estàs molt avall. Les decepcions són molt més fortes. Les alegries en el futbol són en un grup d’unes 30 persones i als Minyons som un grup molt més gran. Crec que la sensació d'alegria és molt més gran als castells. 

Són equiparables les alegries de descarregar un 3d10fm i una victòria en un partit?

En partits importants, celebrar un gol o celebrar la victòria t'omple moltíssim i et recarrega moltíssim. Però sí que crec que la sensació de descarregar el primer 4 de 10 amb folre i manilles de la història és la més bèstia que he viscut.

Com viu ara mateix el dia a dia de la Colla?

Hi ha hagut viatges que m'he estat mirant les actuacions a l'autocar. Casualment, la temporada passada vaig poder anar a Sant Fèlix, a la Mercè, a Girona i a la Diada. Intento anar-hi quan puc, sigui en actuacions o activitats socials. Necessito seguir els Minyons perquè ho sento així.

Ha enganxat l'equip als castells?

Vaig aconseguir que anéssim a un assaig dels Castellers de la Vila de Gràcia (del mateix barri que l'Europa). Alguna també ha vingut a veure els Minyons.

Quan acabi la carrera s’imagina tornant als Minyons?

Sempre he tingut clar que quan acabi de jugar futbol tornaré a la colla i tornaré a anar-hi al 100%.