El nou mapa casteller de les Illes Balears

La immensa majoria de l’activitat castellera de cada cap de setmana es concentra a Catalunya. Mentrestant, a les Illes Balears hi ha una realitat paral·lela, on les dificultats per compartir plaça amb altres colles i aglutinar massa social augmenten. Actualment, a les Illes només conviuen els Castellers de Mallorca i els Al·lots de Llevant (Manacor), però ara aquesta situació pot tenir un impuls arran de la creació de dos nous projectes a la Serra de Tramuntana de Mallorca i a Eivissa.

A mitjans de l’any passat naixia a Puigpunyent –municipi de la Serra de Tramuntana situat a menys de 15 quilòmetres de Palma– una nova colla com a escissió dels Castellers de Mallorca. El vicepresident de la nova formació, Adrià Costa, afirma que la motivació era poder “crear un nou projecte que s’integrés dins del teixit associatiu del municipi i de la Serra”, al mateix temps que afirma que no és cap inconvenient la proximitat amb Palma, perquè a les Illes no es percep com una distància propera.

Així doncs, des del desembre passat la nova colla ha anat fent petites mostres en públic, però encara no considerades actuacions. De moment, tampoc s’han inscrit al cens de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, perquè esperen a poder tenir més consolidació.

El cas de la colla d’Eivissa és del tot diferent i té una peculiaritat notòria perquè el punt de partida va ser a Barcelona. La capital catalana va ser l’indret on alguns eivissencs que eren membres de colles es van començar a trobar abans de la pandèmia per fer petites proves castelleres conjuntes, però encara sense la intenció de formar una colla. Després de l’aturada el projecte es va reprendre, però ara ja sí a Eivissa. Allà hi continuen rebent antics castellers de colles catalanes. La nova colla seria la primera fora de l’illa de Mallorca, cosa que un dels fundadors, Adrià Rubio, valora: “Això pot donar peu a generar circuit casteller”.

El nou projecte ja té el nom de Colla Castellera Boixos i Boixes d’Eivissa i ja tenen marcada la data del 8 d’agost per poder fer la presentació oficial, coincidint amb la Diada d'Eivissa, tot i que estan pendents de poder tenir tots els tràmits aprovats prèviament.

Les dues colles tradicionals, en situació contraposada

Les dues noves colles, per tant, s’unirien a les altres dues assentades des de finals dels anys 90, els Castellers de Mallorca i els Al·lots de Llevant. Els Al·lots han mantingut una línia estable les darreres temporades. Després del seu gran èxit amb el 4 de 8 assolit tant el 2016 com el 2017, han tingut força regularitat amb els castells de 7, els quals també es van poder anotar puntualment en l’any de la represa després de la pandèmia.

Els Castellers de Mallorca, per contra, estan vivint un moment molt més complicat. El 2019 ja van tenir una baixada notable i l’aturada pel covid els va fer molt de mal. L’any passat –a banda de pilars de 4– només van poder fer un castell de 6 a plaça. Pepet Isern, president de la colla, reconeix que s’ha arribat a témer per la desaparició de la colla, encara que assegura que ara s’estan recuperant. Els reptes, per tant, són “treballar a nivell intern la participació i crear un bon ambient”, després d’alguns problemes de convivència que van generar l’escissió.

Aquesta situació també va arribar a preocupar els Al·lots de Llevant, tal com explica la seva presidenta Catalina Pou. “La rivalitat sana és bona com a revulsiu, a més que ens necessitem mútuament per ajudar-nos a plaça”, apunta. Així doncs, sosté que amb una colla sola a les Balears és molt difícil tirar endavant i que “si en desapareix una, l’altra està tocada de mort”.

Amb aquest escenari, totes dues valoren positivament la creació de noves colles per difondre el fet casteller a les Illes i compartir plaça. Caldrà estar atents per veure quina evolució tenen les noves formacions i si aquest impuls pot acabar sent efectiu.