“No estem a favor de les banderes que generen odi i separació”

Els últims anys la imatge del fet casteller s'ha associat, més enllà del catalanisme o el dret a decidir, a l'independentisme. La presència de la major part de colles castelleres del país a les manifestacions de l'Onze de Setembre ha fet, fins i tot, que la decisió de no prendre-hi part pugui ser malinterpretada, com va ser el cas de la Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau aquest any.

La crida per fer un pilar durant la celebració del Dia de la Hispanitat, el 12 d'octubre, va encendre els ànims de molts castellers, però, lluny de remetre, aquesta iniciativa ha seguit endavant amb la creació de perfils a les xarxes socials.

Hem parlat amb Marc de Noguera, portaveu d'aquesta iniciativa, per conèixer de primera mà les seves motivacions. L'aparició d'una plana sota el nom de Castells sense Estelades ha despertat els dubtes respecte a la seva orientació política. “El nom és provisional”, explica, “gairebé tots som nascuts a Catalunya, ens sentim catalans, però també espanyols, per tant no som independentistes”. D'aquí el seu “no a les estelades”. “Hi ha molts catalans que no la comparteixen, tot i que els agradi la tradició castellera”, diu, tot i que especifica que no és un “no a les banderes”, “la senyera és la nostra bandera, com també ho és la bandera espanyola”, rebla. En aquest sentit el portaveu d'aquest grup ha volgut aclarir que està “a favor de les banderes que signifiquen la unió de les persones i no les que generen odi i separació”, ja que “el món casteller sempre s'ha caracteritzat per la igualtat i la unió entre castellers, sense importar l'estatus social ni les creences polítiques”.

Per contraposició, l'associació dels castells a una idea unionista ha despertat molts comentaris. “Per desgràcia, el més greu és que, des d'alguns àmbits del món casteller, se'ns ha atacat”. Les xarxes socials han estat molt dures amb l'aparició d'aquest nou moviment. Es queixa de Noguera: "Han arribat a desitjar, entre altres coses, que la nostra enxaneta es fes mal, o que el nostre castell fes llenya”. També explica que es tracta de “sentiments o desitjos" que ells mai expressaran "sigui quina sigui l'orientació política d'un casteller”. De fet, cal dir que ni tan sols entre colles rivals es desperta aquest tipus de comentaris, ja que els castellers acostumen a respectar molt la seguretat i, en especial, la de la canalla. “Sabíem que no agradaria en els sectors més identificats amb l'independentisme i els diversos atacs a les xarxes socials així ho han demostrat, però també ens ha sorprès que diversos membres d'altres colles es posessin en contacte amb nosaltres per dir que volien formar part d'aquesta iniciativa o la trobaven molt bé”, afegeix.

La iniciativa va néixer amb la idea d'alçar un pilar de quatre el 12 d'octubre. “Tenim membres de diferents colles, però també gent que no ha participat mai en el fet casteller en veure-hi de vegades un caire separatista”. Alguns d'aquests castellers per un dia “arran d'això i de conèixer gent que en forma part i que no és independentista, ara volen tirar endavant el projecte”. D'aquell pilar, un dels fets que va ser més criticat va ser la música que va acompanyar l'execució de l'espadat, “la Santa Espina”. De fet, l'errada també té una explicació, segons Marc de Noguera: “Si mireu qualsevol vídeo que es vegi des del començament de la construcció, es pot sentir el toc de castells, i, mentre es fa la construcció es canvia a la Santa Espina”, comenta. “Suposem que el discjòquei que la va posar ho va fer per error”.

De Noguera també valora la decisió dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau, a la qual dóna suport. “Cadascú és lliure de donar suport a uns determinats ideals, però han de ser defensats des de l'àmbit personal, no utilitzant una manifestació cultural en la qual no tothom està d'acord”.