Els Minyons descarreguen l’únic castell de nou de la temporada

TerrassaSi hi ha un aspecte simbòlic per excel·lència en el món casteller és l’estrena d’una construcció un pis superior. Els aficionats estan acostumats a esperar castells de gamma extra en les cites més importants del calendari. Els castells de nou pisos marquen un estatus especial per a la plaça on s'erigeixen. I en l’inici de temporada, veure estructures de vuit pisos és un fet a celebrar. Malgrat les dures circumstàncies, tancar la temporada sense haver assolit els nou pisos genera sentiments contraposats entre els membres d’una colla i suposa un dur càstig per al reconeixement de l’activitat.

En aquest sentit, la diada de final de temporada dels Minyons de Terrassa ha fet justícia de cara als aficionats. Els malves han dibuixat aquest diumenge la primera aleta d’una construcció de nou pisos aquesta temporada i el món casteller l’ha celebrat deixant de banda els colors de les camises i l’escut brodat a la butxaca. El pensament irracional d’aquells qui lluiten contra la llei de la gravetat feia que semblés inviable tancar la paradeta sense aquest assoliment. És per això que la fita ha representat un alleujament majúscul, un baló d'oxigen de cara a un ressorgiment que tothom augura que serà complicat. 

Els malves han plantat cara al tres de nou amb folre en segona ronda, en una plaça Vella plena com en les cites de més volada. Ha sigut tan gran l’expectació com la concentració a l’hora de fer sonar les gralles. Amb un folre consolidat, el tronc ha buscat la màxima agilitat i la canalla s'ha encarregat d’aportar la finor necessària per fer realitat el somni. El tres ha mantingut la verticalitat, tot i els nervis d’un descens d’aquells que emocionen tant com si la construcció hagués tingut un pis més. Amb un as a la butxaca, els egarencs han buscat el segon èxit, el primer dos de vuit amb folre de la temporada. Fràgil en l’ascens, ha calgut múscul i sobretot cintura per aturar les sacsejades. Tot i el miratge dels pisos, l’èxit era tan important com l’anterior. 

Diuen que una gran diada no és prou completa si no va acompanyada d’un gran pilar. Dit i fet: la tercera estrena dels malves arribava en forma d’espadat de sis pisos i ha produït les dinàmiques del dos. Lent i complicat en l’ascens i èpic en la baixada, el pilar ha posat la cirereta a l’actuació. 

Bona actuació dels convidats

Les colles convidades no han desaprofitat el temps. Els Castellers de Sants van certificar l’estrena, dissabte, del quatre de vuit, i aquest diumenge han repetit aquesta estructura com a emblema més valuós. Han demostrat un bon domini del tronc del carro gros i han seguit fent una feina importantíssima, treballant uns poms de dalt lleugers en aquesta llarga pretemporada en què s’ha convertit el curs actual. Han descarregat el cinc de set en primera ronda, tot i que les dificultats de la més menuda de la part del dos n'ha alentit el ritme. En el tercer torn han estrenat l’estructura del set de set amb el clar objectiu, un cop més, de seguir rodant castellers.

Una setmana després de la seva diada de final de temporada, els Castellers de Sant Cugat s'han mostrat satisfets de repetir el nivell exhibit fins ara. Han completat sense problemes el cinc i el quatre de set, i s'han apuntat el quatre de set amb agulla després d’un intent desmuntat. La quadratura de l’estructura exterior ha perdut la mida en les dues ocasions, però la primera els ha fet treballar al límit per evitar l’accident.

I ara què?

Habitualment la cita egarenca servia per posar un simbòlic punt final a la temporada castellera. Algunes actuacions esquitxaven el calendari aquí i allà, però ho feien de forma esporàdica i sense grans exigències tècniques. Enguany, però, la curta represa i la proximitat amb la trobada de vallenca de les Festes Decennals de la Candela del 30 de gener farà que moltes formacions mantinguin l’activitat durant els mesos d’hivern.  

Cada deu anys, Valls convida totes les agrupacions castelleres existents a actuar en un mateix espai sense esperit competitiu. El darrer cop s’hi van reunir cinquanta-set grups i ara fa dues edicions (vint anys) les dues colles de la ciutat van mantenir un interessant duel per veure qui s’enduria el primer castell de nou pisos de l’any. La fita assolida diumenge pels Minyons podria despertar encara més els ànims de les colles que es mantinguin actives i, de forma especial, els de les formacions de la capital de l’Alt Camp, que tenen programades actuacions a plaça abans que acabi l’any.