La memòria oral dels castells: un tresor a preservar

El món casteller està ple d’històries. Algunes estan explicades, però moltes altres han quedat amagades. Històries que, més enllà dels èxits castellers, formen part d’una tradició bicentenària. Aquestes són les que vol descobrir el projecte Memòria dels castells. Les veus d’una tradició en evolució, impulsat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC) amb la Càtedra de la Universitat Rovira i Virgili per a l’Estudi del Fet Casteller. 

Així, l’estudi se centra en entrevistes a testimonis que van viure l’època de les dècades dels anys 40, 50 i 60 del segle passat. D’aquesta manera, els castellers i castelleres amb les quals estan duent les converses formen part de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la Colla Joves Xiquets de Valls, Castellers de Vilafranca i Nens del Vendrell. Alhora, també hi haurà una sessió d’entrevistes dedicada a altres persones que no s'han vinculat necessàriament a una colla, però que també poden aportar informació.

També s’ha plantejat fer una tongada de testimonis dels anys 70 –on entrarien més colles–, però de moment no s’ha dut a terme.

Conèixer les històries personals

Els principals documents que es preserven de dècades passades fan referència als grans èxits castellers. Així, sabem com la Guerra Civil i l’exili de molts catalans van afectar el món casteller. Es desconeix més, però, com ho van viure totes aquelles persones que van mantenir viva la tradició.

Aquest és, per tant, el gran objectiu del treball que s’està fent. “Busquem que ens expliquin molt més la part vivencial i social”, explica la directora de la CCCC, Cristina Sánchez. Així, també menciona exemples per descobrir sobre com eren els castells llavors, com es comunicaven, com es convocaven els assajos i què representava per a una família l'ingrés econòmic del nen que feia castells, entre d’altres.

També queda molt encara per explicar la funció que tenien les dones en aquella època, ja que la incorporació de la dona en els castells no es produeix fins als anys 80. “Hem parlat amb dues senyores que no havien fet mai castells i ens expliquen com era estar a casa, si ho portàvem bé o no, per què no podíem participar-hi”, detalla Sánchez.

Una memòria que es perd

Malauradament, algunes d’aquestes històries han anat desapareixent a mesura que els testimonis han anat morint. Així, la directora de la Coordinadora explica com un dels motius que els van empènyer a iniciar l’estudi va ser adonar-se que algunes d’aquestes colles estaven perdent castellers històrics.

Uns documents per guardar

L’estudi està ara en fase de recopilació d’informació dels testimonis. Alhora, s’han associat amb l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, per publicar totes aquestes històries i que quedi com a informació oberta.

Més enllà d’això, però, també s’estan gravant totes les entrevistes per donar-li algun recorregut en l'àmbit audiovisual. S’espera que a finals d’any ja es puguin fer alguns avançaments, tot i que l’estudi final no té una data concreta de publicació.