La meitat dels catalans veuen els castells com una activitat perillosa o fins i tot molt perillosa
Una enquesta del CEO analitza la percepció de la població envers els castells
El món casteller està totalment arrelat entre la població: pràcticament el 97% dels catalans saben de l'existència de la tradició. Així es desprèn de la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), en què es van incloure preguntes sobre el fet casteller a petició del Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (Cepac), tal com ja es va fer en el 2007. També se'n desprèn que el 91,8% dels enquestats tenen una opinió positiva o molt positiva dels castells, però alhora un 47,9% els consideren una activitat perillosa o molt perillosa. Es veu menys perillosa que pilotar una motocicleta o practicar submarinisme, però més perillosa que esquiar o anar en BTT.
El membre del Cepac Francesc Valls apunta que en aquestes respostes "hi ha una part racional" que és que fins i tot la gent que té opinió positiva també creu que és perillós. Afegeix que els que coneixen menys els castells o no els valoren bé en tenen més percepció de perillositat. Tot i això, també reconeix que en aquesta percepció hi influeixen altres factors com ara "temes de proximitat amb els castells i si te'ls sents com una cosa més propera o no".
El perfil socioeconòmic i polític
L'enquesta també identifica el perfil socioeconòmic i polític dels que coneixen més els castells. Els que en tenen un coneixement moderat o alt i una opinió més positiva són persones amb feina, amb estudis universitaris, professions qualificades i ingressos mitjans-alts. Alhora, aquest grup també se situa en un eix polític més a l'esquerra i amb un component més catalanista que els que en tenen un menor coneixement.
Aquests resultats podrien arribar a fer pensar que l'interès pels castells es concentra en un sector de la població i que no arriben a ser del tot inclusius, cosa que Valls denega. Així, exposa que "les dades apunten que hi ha parts de població que no tenen interès pels castells", i creu que això pot ser per desconeixement. Alhora, també creu que hi ha gent que es pot sentir allunyada dels castellers, "possiblement perquè els vinculen molt a la cultura catalana i a aquest perfil polític més d'esquerres". Amb tot, insisteix que els castells són "superinclusius" i que "en classes mitjanes els castells formen una part molt important de les vides de molta gent". També apunta que el sacrifici d'hores en assajos i actuacions per participar dels castells pot ser més assumible per a classes mitjanes amb bones feines, per davant de la població amb una situació més precària.
Què ha canviat des del 2007?
Aquestes preguntes ja es van fer el 2007, en el mateix estudi, i la major part de les respostes es mantenen en la mateixa línia que fa 17 anys. Sí que destaca que hi ha un 87% de la població –un 19% més– que ha vist alguna actuació castellera en viu. "En aquests anys han crescut molt el nombre de colles i les diades, és més fàcil trobar-te'ls pel carrer", explica Valls.
Els Xiquets de Valls, els més coneguts
Preguntats sobre si coneixen el nom d'alguna colla, la resposta més donada és els "Xiquets de Valls" en un 15%, tot i que no es refereix concretament a cap de les dues colles vallenques. Així, les primeres colles que apareixen són els Minyons de Terrassa, els Castellers de Vilafranca i, ara sí, la Joves de Valls i la Colla Vella. D'aquesta llista, segurament la sorpresa és que la Jove de Tarragona no apareix fins a la 19a posició.