La meitat de colles castelleres encara no han fet cap actuació completa

Sant Cugat del VallèsLa temporada castellera tot just acaba de començar i ja toca a la seva fi. L’intent de tres de nou amb folre dels Castellers de Vilafranca en la diada de Tots Sants emplaça castellers i aficionats a la festa dels Minyons de Terrassa, el cap de setmana que ve, com l'última gran oportunitat per veure una aleta d’una estructura de nou pisos. Cal estar atents, però, sota la superfície, ja que 27 formacions encara no han assolit cap construcció a plaça i 20 més no han passat del simbòlic pilar de quatre. Només el 50% de les agrupacions en actiu han completat, com a mínim, un castell i un pilar.

L’agenda s’ha reactivat, espurnejant, amb l’afany de tornar com més aviat millor a la “normalitat”. Les transmissions castelleres, les rodes de premsa i les xarxes socials han estat tot un miratge en els últims mesos. La realitat, però, demostra que el covid ha deixat damnificats pel camí i les colles comencen a notar els efectes del fred. Només 11 de les prop de 50 actuacions programades durant el mes de novembre que recull el web de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya tenen tres o més colles al cartell i quatre són cites del calendari de les colles universitàries, que comparteixen plaça en la major part de les seves exhibicions.

Si bé la represa pot esdevenir una bona “pretemporada” per al curs vinent, caldrà parar atenció a la realitat de les formacions més humils. Enguany tothom ha hagut d’abaixar el llistó, però quan el nivell del mar puja són les ciutats costaneres les primeres a notar-ho. 

Una part important de l’activitat castellera fora de la zona tradicional perdura gràcies a l’existència d’agrupacions que, des dels anys 90, han anat esquitxant el mapa aquí i allà. Ara, les relacions públiques comencen a percebre el problema. Algunes colles no agafen el telèfon i altres no poden garantir actuacions a les seves places. La problemàtica no només retalla el calendari de les formacions locals sinó que afecta, de retruc, el de les colles pròximes amb les quals acostumen a actuar.

Tenint en compte les dificultats, les circumstàncies i la duresa de prop de dos anys d’aturada, encara trigarem a disposar de prou perspectiva per aventurar-nos a predir un futur postapocalíptic, però caldrà estar en guàrdia durant els pròxims mesos i en l’inici del curs vinent. La crisi que molts observadors esperaven que arribés després del boom dels 90 o de la segona dècada del segle XXI, amenaça ara amb esporgar una activitat que semblava en creixement constant. Quan semblava que el pitjor ja havia passat, es tornen a despertar les alarmes.