Maternitat i castells: “Serà el canvi més bèstia que viurem els pròxims anys en el món casteller”
La cura dels infants acostuma a anar a càrrec de les mares, que ens els primers anys de criança redueixen la seva participació a la colla
Des dels anys 80 la presència de la dona ha sigut clau en la construcció dels castells. Així doncs, en una colla castellera hi participen tant homes com dones i, a priori, tenen tanta importància uns com altres. Tot i això, amb la maternitat es veuen les costures d’aquesta aparent igualtat. És precisament en aquesta etapa vital en què és habitual observar com força pares poden seguir assistint als assajos, mentre les mares tenen cura dels infants durant els primers mesos o anys de criança.
Les colles, juntament amb el suport de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, estan fent petits passos per revertir aquesta dinàmica. La responsable de la comissió d’equitat de la Coordinadora, Carol Rius, apunta que aquest "serà el pròxim canvi més bèstia que veurem en les colles aquests anys". Rius detalla com molts dels castellers que van entrar a partir de l'esclat casteller a inicis de la dècada passada estan començant a tenir família i com les colles estan havent d’afrontar aquest repte.
Presència de la dona en posicions rellevants
Que les mares cuidin les criatures és fruit, en bona part, del fet que les dones acostumen a tenir menys presència en posicions rellevants en els castells. "La sensació és que a nosaltres és més fàcil reemplaçar-nos", exposa Rius. Això és primordial, perquè en molts casos el pare té una posició més especialitzada i la seva presència a la colla és vital, mentre que la mare té cura de l’infant.
Rius també exposa que les colles han de tenir unes tècniques directives conscienciades i han de saber fer balanç i distribuir els assajos alternant entre el pare i la mare. "Si no, és molt fàcil recórrer sempre a preferir un lateral o un primeres mans que una crossa", diu Rius, alhora que reprova que algunes posicions estiguin molt masculinitzades i d’altres, molt feminitzades.
La desproporció entre homes i dones també és molt notòria en els càrrecs de responsabilitat. Entre les 15 colles que van realitzar millors castells la temporada passada, només hi trobem dues presidentes. La resta de caps de colla i presidents –28 en total– són homes. Aquest també és un fet rellevant en el fet que els homes, que a vegades són pares, hagin de ser als assajos i les reunions de la colla.
Conciliació horària i familiar
Una altra dificultat perquè tota la família pugui estar present als assajos són els horaris. Les colles acostumen a assajar a partir del vespre i fins a la nit. Així doncs, entre setmana és habitual que els assajos acabin al voltant de les 22 h i els divendres es poden arribar a allargar fins a mitjanit o més tard. Rius exposa que "és possible que algunes colles hagin de variar aquests horaris per encabir-se en una maternitat més responsable".
Per altra banda, algunes colles han decidit apostar per un monitoratge de l’equip de la canalla, o extern a la colla, per poder-se fer càrrec dels infants en les hores d’assaig, mentre el pare i la mare poden seguir la dinàmica d’assaig.
El retorn postpart
Un altre fet que posa en relleu Rius és que les mares necessiten un temps de recuperació postpart, però que això no significa que aquesta persona hagi canviat completament. "Quan es va recuperant, també hauria de recuperar aquest lloc dins de les pinyes o en els troncs, però sovint és molt difícil de recuperar-lo", explica.
D'aquesta manera, assegura que, si hi ha una tècnica conscienciada, serà molt fàcil aquesta tornada gradual.
Tot aquest seguit de circumstàncies fan que encara hi hagi una desproporció en els primers mesos o anys de maternitat, que les colles han d'anar afrontant per assolir més equitat entre sexes.