L'inici de l'època d'or dels castells: com va començar tot

El món casteller té algunes dates guardades als llibres d’història amb lletres ben grosses. Una d’elles, sense cap mena de dubte, és la del 21 de novembre del 1993. Aquella jornada els Minyons de Terrassa van carregar el 2 de 9 amb folre i manilles, primer castell de gamma extra de l’era moderna. Aquella fita va suposar un abans i un després tant entre les mateixes colles com per l’interès mediàtic que va despertar.

Els anys previs els Castellers de Vilafranca havien arribat a fer set intents d’aquest castell, però cap havia vist l’aleta. Així doncs, els Minyons el van afrontar com un repte majúscul tenint en compte, a més, que fins llavors només havien descarregat quatre castells de 9 en la seva història. “En aquell moment no teníem idea de si això es podria tornar a veure mai més”, exposa Màrius Boada, cap de colla dels malves aquella temporada.

Els egarencs van començar a idear el 2 de 9 aquell mateix any 93. “Al principi de temporada, ens ho vam començar a plantejar, però sense explicar-ho gaire”, explica Boada. El 4 de 9 amb folre de festa major a l’estiu –el més matiner fins llavors en el seu cas– va ser un bon preludi i a partir de Sant Fèlix van centrar els esforços en l’assalt a la gamma extra. Dues de les claus que exposa Boada van ser la d’alleugerir el tronc d’aquell 2 de 9 i la d’introduir les crosses a les manilles, ja que en les primeres proves no les havien posat.

D’aquesta manera, a la seva diada feien el seu primer intent, en un castell que va pujar de pressa i van haver de treballar de bon inici. Amb l’aixecador col·locat, l’estructura es va situar al límit, però encara van tenir resistència per aguantar-lo fins que l’enxaneta va fer l’aleta. L’esclat d’alegria va ser encomanadís. A més, la fita també tenia una simbologia especial: era el primer gran fet històric dels castells que realitzava una colla de la zona anomenada no tradicional dels castells.

Després d’aquell primer coronat, la Colla Vella dels Xiquets de Valls el van descarregar el 1994 i els Castellers de Vilafranca, l’any següent. Els Minyons, en canvi, no ho van aconseguir fins al 1996. “El vam patir molt”, reconeix Boada, segons el qual en aquells tres anys van tenir molts problemes en el treball de soca, folre i manilles.

La llegenda del pom de dalt

Aquella aleta ve acompanyada d’una intrahistòria que s’ha anat escampant entre el món casteller, que relata que l’aixecador i l’enxaneta no sabien del cert quina seria la seva posició: el que arribés primer es col·locaria com a aixecador.

Boada, però, desmenteix aquesta llegenda i afirma que, tot i que eren intercanviables per la seva semblança de mides i estaven preparats per a aquestes circumstàncies, hi havia un rol decidit. Així doncs, tot va anar d'acord amb el guió establert, amb l’actor Biel Duran com a aixecador d’aquell castell.

Impacte mediàtic immediat

La repercussió d’aquella fita històrica del novembre del 93 va ser impressionant, trencant les fronteres del món casteller. Boada manifesta: “Teníem clar que per al món casteller la conseqüència era un canvi brutal, però el que no sabíem era que es generaria aquest impacte social als mitjans de comunicació”. El gamma extra carregat pels Minyons va afavorir més atracció i sintonia amb la televisió, la ràdio i la premsa.

Aquell 2 de 9 va ser la primera pedra d’uns anys noranta de plena expansió del món casteller i d’una època d’or, de la qual els mateixos Minyons serien protagonistes el 1998 amb el primer castell de 10 descarregat.