La història d’amor de Sant Pere i Sant Pau amb el pilar
Els tarragonins tornen a descarregar el pilar de 6 i mantenen la magnífica trajectòria amb l’espadat
La gran majoria de colles compten en alguna fase de la seva història amb un castell insígnia. És el cas del domini dels castells amb agulla dels Castellers de Vilafranca durant bona part d’aquest segle o el 5 de 9 amb folre de la Jove de Tarragona entre el 2013 i el 2018. Entre aquests, sobresurt el pilar dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. El 2014 van descarregar el seu primer espadat de sis de la història i a partir del 2016 l’han sovintejat amb gran solvència. Aquest diumenge el van tornar a descarregar, el primer des de la represa, després de coronar-lo la setmana anterior a Reus.
El cas dels tarragonins és especialment rellevant per la capacitat que han tingut de colar-se entre els grans dominadors en la categoria dels pilars de mèrit. Si computem a partir del 2016, només les cinc principals colles (Castellers de Vilafranca, Colla Vella, Joves de Valls, Minyons de Terrassa i Jove de Tarragona) n’han completat més que els de la camisa verda. Així mateix, l’eficàcia que han aconseguit és força notable: 44 pilars de sis descarregats, per dos de carregats, i cinc pilars de 7 amb folre completats, per un de carregat i un intent.
Aquesta solvència s’explica, en gran part, per haver mantingut l’estructura central del pilar del segon, terç i quarta. El 2013 el descarregaven per primer cop a assaig amb un segon en edat adolescent –Pau Sosa– i dos històrics de la colla, David Lobo i Mar Pascual. Des de llavors, l’han anat perfeccionant i exportant a diferents places.
El sotrac de Sant Magí
Enmig d’aquesta història d’amor també hi ha una data amarga: la Diada de Sant Magí del 2018. Després de descarregar el primer 2 de 8 amb folre del seu historial, els de Sant Pere i Sant Pau es van disposar a arrodonir l’actuació amb el pilar de 7 amb folre. Aquest, però, va cedir instants abans de coronar-se en una caiguda força lletja i en la qual la quinta de l’espadat va acabar impactant a terra. El silenci i els nervis es van apoderar de la plaça de les Cols i la incertesa davant la gravetat de la caiguda va durar unes hores, fins que a la tarda ja es va assegurar que tothom millorava favorablement.
D’aquesta manera, els tarragonins van haver d’aparcar el pilar durant uns mesos, fins a recuperar-lo el juny de l’any vinent. La recuperació de l’espadat va ser rotunda i aquell mateix any el completaven en 12 ocasions. El punt àlgid es va assolir el 15 d’agost del 2019, en la Diada del Cos del Bou, quan van portar a plaça altra vegada el pilar de 7 amb folre i, en aquesta ocasió, el descarregaven. L’espadat va tenir un gran component emocional i així es va notar a la mateixa plaça i en les felicitacions posteriors per part del món casteller.
L’autoexigència com a pal de paller
Una de les claus de l’augment de nivell de l’última dècada dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau ha estat l’exigència que s’han marcat a l’hora de portar els castells a plaça. Aquesta autoimposició té una figura principal, com és la del cap de colla, David Lobo, que és al càrrec des del 2016. Han sigut habituals les seves declaracions als mitjans de comunicació mostrant-se no del tot satisfet amb l’execució dels castells, fins i tot en magnífiques actuacions.
Aquesta exigència, però, és la que els ha portat a completar les seves millors temporades de la història i amb una eficàcia molt bona, tenint el 3 de 8 com a castell insígnia, amb 42 de consecutius descarregats des del 2016. El domini del pilar, del dos i del tres també denota la gran qualitat tècnica dels seus castellers, mentre que en el 4 de 8 abasta a introduir alguns canvis i han tingut alguna sotragada més.
Les darreres dues temporades abans de la pandèmia, els tarragonins també van afinar al màxim l’assaig en el 4 de 8 amb l’agulla. La recerca de la perfecció, però, va fer que decidissin deixar-lo per a més endavant.
En aquesta represa els de la camisa verda es troben en un bon moment, amb la recuperació del 2 de 7 i del pilar de 6, mentre s’espera que en els pròxims dies hi afegeixin el 3 de 8. Aquest bon rendiment els portarà, amb tota probabilitat, a assistir per primer cop per mèrits propis a la jornada de diumenge del Concurs de Castells. Actualment, es troben en la catorzena posició, però ben a prop de la tretzena que ocupen els Marrecs de Salt. La Tarraco Arena plaça ja espera per escriure un nou capítol en la història d’amor de Sant Pere i Sant Pau.
