Fotografies del fons Pere Català treuen a la llum dades històriques de la Mercè castellera

BarcelonaEl treball de conservació, digitalització i difusió que la conselleria de Cultura i l'Arxiu Nacional de Catalunya estan portant a terme amb els fons dels prolífics fotògrafs Pere Català i Pi i Pere Català i Roca està començant a destapar dades inèdites sobre el fet casteller. L'historiador Pablo Giori, coordinador del projecte, ha confirmat la troballa de diverses fotografies que detallen els castells no documentats fins ara realitzats en com a mínim dues actuacions dels anys 50 i 60. Els descobriments serviran per seguir nodrint la ingent base de dades que comparteixen la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya i la Colla Jove Xiquets de Tarragona.

Les dues actuacions rescatades de l'oblit corresponen a la diada de la Mercè del 1955 i la del 1961. En aquelles jornades hi van participar els Nens del Vendrell i la Muixerra de Valls, dues de les colles més importants d'aquella època. Si bé sí que es tenia constància que aquestes dues exhibicions es van dur a terme, no s'havien pogut documentar els castells s'hi van alçar. Les fotografies del 1955 tenen un atractiu especial perquè són instantànies en color, una tècnica encara molt poc comuna a l'època i d'un cost força elevat. “Va ser una sorpresa trobar unes fotografies en color”, explica Giori. “La primera pregunta que ens vam fer va ser: per què unes fotografies tan diferents de la resta?”

La complicació per datar algunes imatges del fons va obligar l'historiador a ampliar el seu equip de treball a través de les xarxes socials. “Quan agafes una fotografia de la qual no tens cap informació costa molt saber per on començar [...]. Hi ha moltíssimes colles que han canviat la camisa o que fan servir els mateixos colors, [...] fins i tot el virat de color ho fa encara més complex”. El responsable del projecte va decidir obrir una pàgina a Facebook i convidar una sèrie d'experts en diverses matèries, “el fons té una àrea territorial i temàtica molt àmplia i l'única solució és compartir-ho amb algú que en tingui coneixement”. “Tenim gent que coneix millor que ningú els llocs, altres que identifiquen les colles, ...” Actualment el grup està format per unes 150 persones, si bé el nombre de perfils actius és molt més baix. “Amb internet hem après a compartir, però encara ens falta camí per córrer perquè hi ha molt curiós però molt poca gent que realment col·labori”.

Si bé fins ara s'han detectat aquests dos casos gràcies a l'ajuda dels periodistes que formen part del grup de treball, en el futur és molt possible que es puguin recuperar més dades. “Cada dia treballo amb 30 conjunts i d'aquests només passen al grup uns 3 perquè els altres ja estaven documentats”, així que són moltes les imatges que no han passat pel filtre de la base de dades. Un cop finalitzin les tasques de conservació i de digitalització quedarà tot el contingut buidat i “serà simplement anar passant pàgines, qualsevol persona podrà fer la revisió i comparar”. L'historiador ha volgut destacar especialment que “no hi ha cap món de cultura popular que tingui una base de dades tan bona com aquesta, és una feina que no té preu”, i és per això que ja s'ha establert el contacte amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya per anar traslladant tota la informació inèdita que aparegui a partir d'ara. L'eina castellera conserva avui en dia les dades de totes les actuacions recollides des de l'actualitat fins a l'any 1926.

Però com es data una imatge?

Per concretar que les fotografies trobades eren de la Mercè del 1955, per exemple, es va haver de partir des de l'inici més bàsic. “Vam penjar-les al grup i un especialista en el Barri Gòtic, Lluís Gelis Codinach, va identificar que es tractava de la plaça Sant Jaume”, l'historiador se'n feia creus: “Passo per aquí cada dia i no sabia quin lloc era, són 4 arcs i una façana de metall, no hi ha ni una botiga característica ni res!” Pablo Giori va triar una imatge d'un quatre de set amb el pilar al mig de camisa vermella en la qual apareixien uns gegants que Francesca Roig Galceran va identificar com els gegants vells de Vilanova amb el vestuari que van fer servir del 1948 al 1961.

En aquest període de temps, segons la base de dades castellera, només dues colles havien alçat el quatre amb agulla en la diada de la Mercè, els Nens del Vendrell l'any 1951 i la Colla Vella dels Xiquets de Valls el 1953. El programa de festes de Santa Tecla del 1951 situava la parella de gegants a Tarragona i, consultades fonts de la Colla Vella, es va descartar que es tractés dels rosats, cosa que reforçava la idea que es tractava de castells no documentats.

Només dues diades de la Mercè havien quedat pendents de concreció, la del 1961, en la qual van actuar els Nens del Vendrell, i la de 1955, amb el protagonisme de la Muixerra de Valls. Els Nens van confirmar que no eren ells i l'historiador Pere Ferrando Romeu va proposar posar en comú les imatges amb Lluís Liron, membre de l'antiga Muixerra que pujava als troncs en aquella època. Va ser el veterà casteller qui va poder afirmar que el terç del pilar era el casteller conegut amb el pseudònim de Llorençó, Llorenç Fabra Espanyol, i al seu costat hi havia Diego Invernón Alcaraz.

El conjunt de tots els factors, doncs, la ubicació, la presència dels gegants, el reconeixement dels castellers i retalls de diaris de l'època que afirmaven que la Muixerra hi havia actuat i que havien servit per incloure l'actuació a la base de dades, van servir per afirmar que es tractava d'una sèrie d'imatges de la Mercè del 1955. Unes setmanes més tard apareixerien les fotografies del 1961.

En part, la mateixa descoberta servia per respondre a la pregunta inicial de l'historiador Pablo Giori: “per què unes fotografies tan diferents de la resta?” Pere Català i Roca va fer una conferència amb projeccions el desembre del 1955 i aquest seria possiblement l'objectiu d'aquelles captures en color, fora de la normalitat. El mateix fotògraf publicaria també al setmanari ‘Destino’ una imatge de la Mercè d'aquell any per il·lustrar un article en el qual demanava un canvi de model que separés la diada castellera de la resta d'activitats culturals.