“Tant de bo puguem veure alguna torre diferent que dugui l'esport 'govinda' al següent nivell”
Prithviraj Babar, autor del documental 'Colors de Maharashtra', reflexiona al voltant de la tradició d'alçar torres humanes a l'Índia
BarcelonaCoincidint amb la festivitat de la Mare de Déu d'Agost a Catalunya, a més d'onze hores d'avió, a la regió índia de Maharashtra, milers de ‘govindes’ alçaran dimarts les tradicionals torres humanes en honor al déu Krishna. Les seves construccions de fins a nou pisos d'alçada són tan plàstiques com els castells catalans, i això ha començat a omplir les xarxes socials de vídeos més o menys elaborats que serveixen als més curiosos per descobrir aquesta tradició. Prithviraj Babar, autor del tràiler ‘Colors de Maharashtra’, que presenta un treball que culminarà durant les pròximes setmanes, ha volgut compartir amb nosaltres les seves reflexions hores abans del gran esdeveniment –a l'Índia només s'alcen castells un dia a l'any-.
Fotògraf i professor de fotografia, fa setze anys que es dedica a “preservar els records” i a “capturar moments sense tocar-los”. A les portes del festival del Dahi Handi, nom que reben les actuacions de torres humanes a l'Índia, el responsable de Shree Photovision celebra les més de 500.000 visites en 6 mesos al seu canal de YouTube.
“Com si es tractés d'un arc de Sant Martí, ‘Colours of Maharashtra’ inclou els 7 colors bàsics que pot percebre la nostra ment. Com més impacta en nosaltres, fent-nos veure la felicitat, més ens inspira”, explica Babar. “Hem fet servir la mateixa idea per mostrar els colors de la nostra regió. Aquest serà un projecte llarg i de compromís on es parlarà d'històries mai abans explicades, així com de la inspiració de la religió i la cultura tradicional”.
Si bé la celebració s'estén per tot l'estat, el jove director ha previst enregistrar-la a les places principals de Mumbai, Thane, Pune i Kolhapur, on els grups Shivai Krida, Mazgaon Tadwadi i Jai Jawan Govinda alcen des del 2010 torres de fins a nou pisos d'alçada. “A veure si aquest any podem veure més espectacle o alguna torre diferent que pugui dur aquest esport al següent nivell”.
Prithviraj Babaer ha fet servir les xarxes socials per arribar també al món casteller. “El 2012 vaig veure una actuació de castells en directe a Thane durant el festival 'govinda'. Actualment les xarxes socials i internet ajuden molt a l'hora d'apropar-se als castells”. “A l'Índia, durant el festival hindú Krishna Janmashtami, a Maharashtra, els joves formen piràmides humanes per arribar a testos farcits de quallada i mantega, que es pengen a diferents altures com a part del ritual. Recentment s'han format també grups femenins i de vegades els nens s'afegeixen a la part més alta de les piràmides”. Però la seva cerca l'ha dut a conèixer també la muixeranga d'Algemesí, el fet casteller, els falcons, el 'cheerleading' o l'acrosport. “A Venècia, fins al segle XVIII, hi havia torres humanes formades per dues faccions, els Castellani i els Nicolotti. Les seves torres humanes es deien 'forze d'Ercole' i a la part superior hi pujava un nen, generalment anomenat 'cimiereto'”.
Babar afirma que “seria genial que les diferents representacions de torres humanes treballessin juntes, a escala mundial, per seguir millorant. Hem evolucionat els nostres entrenaments i s'ha fet molta feina per guanyar en confiança”. Així mateix celebra l'aixecament de la limitació d'alçada de les torres aquest any, ja que “això despertarà més expectació pel festival, que es podrà celebrar amb més llibertat i alegria”.