290 punts

Montblanc290 noranta punts. Aquest és el valor que té el tres de set segons la taula de puntuacions del Concurs de Castells de Tarragona. Una insignificança, en comparació amb els més de 3.000 que les bases atorguen, per exemple, al tres de deu. Dissabte passat, però, els Torraires de Montblanc el van descarregar a casa, per la festa major, ni més ni menys que 18 anys després d'haver-hi fet l'aleta per última vegada. Per a les estadístiques, és només un dels gairebé 500 tres de set que aquesta temporada es veuran a les places. Per al món casteller, un repte aconseguit per una colla petita. Per als qui coneixen la colla, un castell que no té preu.

I és que, encara que no ho sembli, aquest tres de set es va començar a gestar ara fa tres anys, quan els Torraires, que havien estat al llindar de la desaparició el 2006, començaven a consolidar una petita massa social i pràcticament tota la gamma de castells de sis. Primer un intent desmuntat, després l'enxaneta fent les tres passes i… llenya. Va tocar gestionar el desànim, i les dificultats per l'aparició d'una nova colla castellera a la localitat. El 2016, sant tornem-hi: el tres de set tornava a esfumar-se a l'últim moment.

A plaça, dissabte, hi havia qui no entenia què passava entre els de la camisa grana, eufòrics, cridant, amb llàgrimes als ulls: "Però si només és un castell de set!" Doncs sí, aquell tres de set podia desfermar tanta alegria com un tres de deu descarregat en un Concurs de Castells. O potser més. Perquè no és el què, sinó el com, el que ens fa més feliços, i són els entrebancs que cada colla troba en el seu camí particular els que donen l'autèntic valor a cada construcció. Més enllà dels punts, dels rànquings o dels pisos que puguin tenir, els castells són impossibles de mesurar objectivament. I segurament això és el que els fa magnífics.