Per què desapareixen colles castelleres?

La temporada passada el món casteller i la societat catalana van quedar meravellats per la fita històrica dels Castellers de Vilafranca, que van carregar el primer pilar de 9 amb folre, manilles i puntals. Rere els èxits de les grans colles, però, també s’amagava una situació critica per a les més petites. El 2022, nou colles no van poder fer cap castell a plaça –més enllà d’algun pilar de 4– i sis més no van poder fer cap actuació completa amb tres castells de sis descarregats. Els dos anys d’aturada castellera a causa de la pandèmia van ser-ne el detonant, però el defalliment de la massa social ja estava instaurat en algunes colles en temporades prèvies.

L'últim any, tres colles han anunciat la dissolució (Castellers de les Gavarres, Nyerros de la Plana i Vailets de l’Empordà), mentre que la Colla Castellera Picapolls de la Gavarresa ha aturat l'activitat una temporada. Totes quatre, situades en zones sense una tradició històrica de castells, coincideixen en la dificultat d’arrossegar gent a uns assajos que, abans de decidir la desintegració de la colla, comptaven amb tot just una vintena de persones.

L’inici de la caiguda de gent es remunta a ja fa un lustre. Laura Cànovas, expresidenta dels Vailets, explica que abans de la pandèmia “la situació ja era crítica perquè ja ens havia marxat molta joventut”. Per la seva banda, Bru Barba, dels Castellers de les Gavarres, assenyala: “Teníem clar que en cap moment volíem cronificar una situació de no poder fer castells”. I des dels Nyerros, Àlex Jiménez apunta: “No sabem si la pandèmia ens va acabar de matar o encara ens va donar dos anys de coll”, perquè afirma que es trobaven en força decadència. La baixada general també s’exemplifica amb la desaparició dels Xics Caleros el 2018 i dels Xiquets d’Alcover el 2019.

Des dels Picapolls, en canvi, encara no volen tirar del tot la tovallola. De moment han decidit fer una aturada temporal amb el principal objectiu de fer un pilar per la festa major d’Artés al setembre i poder reactivar la colla. Tot i això, Albert Agüera confessa: “Sent els mateixos que érem abans, no podrem continuar”.

Algunes d’aquestes colles neixen d’un gran boom del món casteller a la dècada del 2010, en una època de gran eclosió que va donar colla pròpia a molts municipis. Però el pas del temps ha fet evident la dificultat de mantenir actiu un gran gruix de gent en zones de poca tradició o on en un radi de pocs quilòmetres hi hagi diverses colles.

La Coordinadora no hi veu cap perill

Tot i aquestes circumstàncies, el president la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, Rubén Gaón, assegura: "En cap moment veig que hi hagi un perill per al món casteller”. A més, valora positivament que, tot i el saldo negatiu, encara en vagin naixent, com és el cas de la colla en formació del Baix Montseny. De tota manera, recorda que d'aquelles colles en dificultats, la coordinadora en fa “un seguiment". "Els donem el suport que necessiten, però al final és una entitat que ha de tenir gent i nosaltres no podem aportar gent al seu local”, constata.

En aquest sentit, la coordinadora ha incorporat als estatuts una nova categoria per a les colles de 6 (mínim de divuit castells de 6 en tres anys). En cas de no ser així, entraran en una altra categoria de nova creació de colles "discontínues associades", per a les que es trobin en situacions molt delicades. Algunes d’aquestes també han arribat a fer construccions inferiors a plaça, però Gaón reafirma que una construcció de 5 no és considerada un castell i que si no poden garantir un castell de 6 és preferible que no actuïn, per preservar la imatge del món casteller.

El 2023, per tant, és un any clau per veure si aquelles colles que estan en situacions delicades poden tornar a agrupar un bon gruix de gent o si, per contra, es confirmen els mals presagis i hi ha més dissolucions.