Sant Fèlix sacseja el món casteller amb una exhibició mai vista

Vilafranca del PenedèsDeixant de banda que la diada de Sant Fèlix pugui ser considerada la millor actuació de la història, aparcant el nombre de castells de gamma extra completats, arraconant la calculadora, els amants dels castells no poden demanar res més a una exhibició com la que es va viure ahir a la plaça de la Vila de Vilafranca del Penedès.

Els Castellers de Vilafranca van coronar el primer quatre de deu amb folre i manilles del seu historial, van dibuixar les dues aletes de deu pisos i van apuntar-se la millor actuació de l’any. La Colla Vella dels Xiquets de Valls van aportar el potencial del màxim nivell gràcies al tres de deu emmanillat i la tècnica dels castells sense folre amb el quatre de nou. Els vallencs no van poder amb el quatre de deu però uns i altres van assegurar-se un lloc al 'top 5' de les millors exhibicions de tots els temps.

Per entendre la grandesa de la diada dels vallencs cal donar valor a la projecció que els ha permès retallar terreny a uns vilafranquins indomables l’última dècada. Per apreciar l’actuació dels Castellers de Vilafranca cal avaluar-ne també les circumstàncies. Després de protagonitzar un frec a frec d’alta tensió durant la primera meitat d’any, la Colla Vella ahir va posar els vilafranquins contra les cordes. Diuen que qui pica primer pica dos cops, i això devien pensar en atacar el tres de deu amb folre i manilles. Van plantar-lo amb màxima delicadesa, però van haver de defensar l’estructura durant el descens. Amb el primer trumfo a la mà van buscar l’estrena del quatre de nou sense folre. Van quadrar-lo amb una cura extrema, desmuntant-ne el primer peu. Van fer sonar gralles en una lliçó de domini i elegància. Mantenint la quadratura del cercle fins al final i evitant que cap lleuger moviment el desmanegués, van dibuixar-ne l’aleta amb una comoditat espectacular per desfer-lo entre cares de sorpresa, sense més entrebancs i sense ensurts.

Eufòrics, van atrevir-se amb el quatre de deu amb folre i manilles, però el tità es va ensorrar amb quints col·locats i van decidir passar una ronda. El quatre de nou amb folre i pilar que el va substituir van despertar càntics i ovacions a les files de la formació vallenca.

Els verds, picats en l’orgull

No és menys cert que no es pot dir blat fins que no és al sac i ben lligat. Amb la pressió dels èxits de la Vella, els Castellers de Vilafranca van seguir el guió establert pel seu equip tècnic. Si una colla va exhibir un tres de deu amb folre i manilles perfecte, va ser la local. Després d’aconseguir fer el més matiner de la història i de repetir-lo just dos dies abans de la diada de Sant Fèlix, ahir van tornar-hi per plasmar una postal en moviment. Amb un folre i unes manilles sòlids, un tronc esvelt i les millors mides possibles, els verds es van apuntar el seu primer punt. Van buscar el quatre emmanillat en el segon torn però els seus intents no van fer justícia als assajos previs. Després d’un peu desmuntat, van fer llenya del segon intent quan els dosos es disposaven a remuntar el setè pis. Tocats de moral van buscar refugi en el tres de nou amb folre i agulla, però la indecisió de la canalla petita va suposar un segon cop dur. Conscients de les seves possibilitats, van descarregar-lo en la següent ronda i van decidir jugar-ho tot a una última carta.

En la cinquena ronda i sense cap marge d’error, van tornar a plantar cara al quatre de deu amb folre i manilles. Toni Bach va fer una crida a l’orgull dels seus castellers, que van defensar l’ascens dels primers pisos, van tensar el castell a mitja altura i van serrar les dents a la part alta. Tot i les sacsejades, la canalla va ser valenta i va coronar una estructura que no tenia forces per a res més. Els pilars de vuit emmanillats, carregat el vallenc i descarregat el vilafranquí, van fer que les sensacions es capgiressin en l’últim instant.

Joves i Minyons

La Colla Joves Xiquets de Valls va fer un salt de gegant a Vilafranca. Després d’un inici de temporada lent i irregular, i amb només una estructura de gamma extra a la motxilla, van demostrar de quina pasta estan fets arrodonint una diada del màxim nivell. Com s'esperava, van posar els fonaments en el dos de nou amb folre i manilles. Els vallencs van exhibir un gran domini, i fins i tot es van permetre gaudir-lo durant el descens. Van guardar el castell més important, el quatre de nou sense folre, per al segon torn.

Si bé el seu camí no va ser gens plàcid, van saber aturar les constants sacsejades fins al moment de l’aleta. En l’inici del descens, els pisos superiors van acabar deformant-se fins al punt de fer llenya. Van aixecar-se de la caiguda de la millor manera, recuperant un treballat cinc de nou amb folre que arribava en el millor moment per arrodonir una exhibició que pocs dies enrere ningú no hauria arribat a imaginar.

En una situació similar, els Minyons de Terrassa van sortir amb el seu castell més valuós, el tres de deu amb folre i manilles.

Després de protagonitzar un idil·li amb els deu pisos el 2015, l’èxit del primer tres de l’any no va ser complet. Els malves van anar redreçant cada moviment i van haver de prestar especial atenció al folre i a les manilles instants abans de l’aleta. Van tirar de rauxa en el descens però l’estructura ja estava tocada i va acabar fent llenya quan sortia el pis de dosos. Tot i la caiguda, van estrenar una segona estructura en el segon torn. El cinc de nou egarenc no va semblar pas el primer de l’any, ja que, tot i que en els últims compassos es va tensar més del que haurien volgut, van descarregar-lo sense problemes. De més a menys pel que fa a dificultat però de menys a més si parlem d’execució, van apamar el dos de nou amb folre i manilles, amb el qual van arrodonir la jornada. En la ronda de pilars van descartar l’espadat de vuit pisos però van completar amb molta solvència el de set.