Les colles universitàries, una gran porta d’entrada al món casteller

Les colles universitàries commemoren aquest curs trenta anys, des dels seus primers passos a la Universitat Autònoma de Barcelona, en un gran estat de forma. Des dels inicis més escèptics a la plena consolidació, el món casteller universitari ha sigut una gran porta d’entrada per a persones que mai havien fet castells i que s’han acabat incorporant a colles convencionals. Un estudi del Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells (CEPAC) plasma com dues terceres parts dels que entren en colles universitàries mai havien fet castells.

El resultat s’extreu de l’estudi Colles universitàries: aproximació a un fenomen determinant en el món casteller contemporani, desenvolupat pel CEPAC pels autors Marta Farrés i Guillermo Soler, amb la resposta de 660 castellers. Per a Soler, es tracten d’uns resultats “lògics”, ja que per aquells que no han sigut canalla a les seves colles, “l'entrada en una colla és justament al final de l'adolescència o un cop passada”.

Un fet remarcable de la investigació és com aquests castellers universitaris s’acaben incorporant a les convencionals. El 37,6% (d’aquests dos terços) ja ha ingressat simultàniament a una colla convencional i el 45,3% es planteja fer-ho. Només el 17% dels castellers sense experiència fora de la universitat no es plantegen fer el pas al món casteller convencional. Aquesta circumstància, per tant, permet a les colles anar engreixant la seva massa social i poder seguir projectant objectius ambiciosos.

En els pròxims mesos es preveu que l’estudi s’ampliï en altres aspectes que estan treballant. “Hi ha tot el tema econòmic de veure quin volum de diners mouen aquestes colles, d'on arriben aquests diners, què es gasten i com funciona la seva economia”, exposa Soler.

Més presència femenina

Una de les diferències entre tots dos mons també és que les colles universitàries estan més feminitzades. El 55% dels seus components són dones, davant d'un 42% a les colles convencionals. Això també té repercussions en els càrrecs directius, en què és més habitual que l’ocupin les dones.

Per altra banda, l’estudi també plasma que la major part dels seus castellers són nascuts a Catalunya (90,2%), que es consideren només catalans (54,5%) o més catalans que espanyols (31,7%) i que ideològicament se situen clarament a l’esquerra.

Inici del tram de tardor

Des d’inici del curs acadèmic, les colles universitàries han tornat a engegar la maquinària, amb noves tècniques i juntes. En aquestes últimes setmanes, per tant, ja s’hi ha vist alguna actuació, en què destaquen castells de set dels Pataquers de la URV, els Arreplegats de la Zona Universitària, els Ganàpies de la UAB i dels Bergants del Campus de Terrassa. Tot i això, el tram “oficial” comença el pròxim 21 de novembre. En total, aquest tram de tardor consta de cinc dijous d’actuacions, per a un total de tretze diades castelleres. En especial, caldrà estar especialment atents a saber de què són capaços els Arreplegats en la seva Diada del 19 de desembre.