¿Les colles castelleres han de publicar l’estat dels lesionats després de les caigudes?

Els castells cauen. Això és un fet evident. I que aquestes caigudes poden comportar alguns lesionats, també. Des del món casteller sempre s’ha tractat de tractar amb la màxima normalitat aquesta circumstància, assumint que es tracta d’una activitat de risc. Els últims anys, però, s’ha obert el debat de si les colles han de comunicar l’estat dels castellers lesionats en la caiguda o si, per contra, això és donar més volada a un fet que s’emmarca dins de la idiosincràsia dels castells.

Algunes colles, per tant, han fet el pas en les darreres temporades de fer comunicats públics arran d’una caiguda. Els primers van ser els Castellers de Sants el 2018. La cap de comunicació d’aquell moment dels borinots, Sandra Oriol, explica el perquè de la decisió: “Crèiem que una comunicació transparent sobre aquest tema ens ajudaria a evitar comentaris i rumors sobre les lesions del fet casteller”.

Així doncs, el primer missatge intern va arribar arran d’una caiguda al Concurs de Castells i al cap d’unes setmanes també ho feien externament després d’una caiguda aparatosa per la seva diada. Oriol valora que la reacció va ser molt positiva i que és una bona pràctica per normalitzar les caigudes.

Algunes colles s’han afegit a fer comunicats després de les caigudes, però moltes s’han mantingut en la postura de no voler donar més transcendència a l'assumpte. A vegades, però, la rapidesa amb què ha circulat la informació ha obligat o accelerat els passos.

Caigudes que acaparen l’atenció mediàtica

La gran majoria de caigudes i l’abast dels possibles lesionats queden només en coneixement dels seguidors castellers, però hi ha ocasions en què la informació arriba al públic general arran de la difusió als mitjans de comunicació.

Així va succeir el 2017, quan una caiguda d’un 3 de 10 amb folre i manilles de la Jove de Tarragona va córrer com la pólvora. “Ens va sorprendre sobretot l’efervescència i la rapidesa amb què la notícia va travessar la frontera de la plaça”, comenta l’actual presidenta dels liles, Yasmina Armesto, que era cap de comunicació de la colla en aquell moment.

Armesto afirma que tot i que ja estaven treballant en un comunicat, van veure que “hi havia una necessitat d'urgència que no ens podia restar fredor i claredat a l'hora de saber què volíem dir”. Així doncs, l'endemà emetien un comunicat exposant l’estat de salut del casteller afectat. Armesto creu que “és positiu que la colla agafi les regnes del que s'està dient”, però al mateix temps alerta que “si no tens 24 hores per tenir-ho tot sobre la taula, crec que fer-ho més de pressa seria imprudent”.

Una circumstància semblant és la que van viure els Castellers de la Vila de Gràcia. El 2022 els va caure un 4 de 8 que va comportar vuit trasllats a l’hospital. Així doncs, el SEM –seguint el seu protocol– va fer un tuit explicant que havien hagut de traslladar vuit "ferits" relacionats amb la caiguda, fet que va despertar l’atenció de molts mitjans.

“Vaig començar a rebre trucades de molts mitjans i els vaig comentar que no ens havia passat res”, explica la presidenta dels graciencs, Montse Igualada, ja que tots van tenir quadres lleus i el mateix dia tornaven a casa. Alhora, comenta que el vocabulari del SEM tampoc va ser encertat en parlar de "ferits", en comptes de "lesionats".

A partir d’aquest fet es va decidir, juntament amb la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, que abans que el SEM fes qualsevol publicació es parlaria amb la colla afectada.

La mateixa Coordinadora també ha posat a l’abast uns models de text per si les colles volen comunicar l’estat dels castellers després d’una caiguda, encara que els dona total sobirania a l'hora de decidir si volen fer alguna comunicació o no.