La Colla Vella de Valls confirma el seu lideratge inqüestionable

TarragonaPotser per prudència, per allò que una flor no fa estiu, per respecte a uns rivals increïbles o perquè no ens acabem de creure el que fan cada cap de setmana, encara no hem regalat l'oïda dels xiquets de la Colla Vella de Valls tant com es mereixen. Tot i la desacceleració generalitzada, les grans diades de l’estiu han fet que encara visquem de la inèrcia dels anys més gloriosos. Però hem d’aprendre a posar en context cada èxit i a celebrar cada fita històrica pel que és. Els rosats han descarregat aquest diumenge el dos de vuit sense folre i el quatre de nou, i han deixat el públic bocabadat, però a molts els ha passat per alt que el que acabaven de presenciar tenia un valor descomunal, era només el tercer cop a l’era moderna dels castells que una colla completava les dues estructures netes en una mateixa actuació.

Malgrat arrossegar una baixa important després de la caiguda del quatre de Sant Fèlix, han tornat a posar-se la granota de treball per aprofitar una de les cites importants del calendari. Podrien haver optat pel dos de nou amb folre i manilles, de cara a rodar la base del tres de deu que ha d’arribar imminentment, però, conscients del seu potencial, han tornat a atacar el dos de vuit.

Els vallencs han encarat les dues construccions netes amb una delicadesa i sincronia extremes, fins i tot hipnòtiques. Han sabut gestionar les forces com cal i no han aparcat la concentració fins que la plaça ha esclatat d’alegria. Un cop més, la Vella ha fet que semblessin senzilles dues estructures d’una dificultat extrema. El cinc de nou amb folre amb el qual han reblat el clau se situava al límit de la màxima dificultat de la resta de les colles a plaça. Encara els quedarien forces per descarregar un pilar de sis amb un canvi sensible en la seva alineació. Els càntics “I tot descarregat!” han sigut avui més que merescuts, ja que mai cap colla havia descarregat un tercer castell de gamma extra després de sumar el quatre i el dos; mai abans algú hi havia posat la cirereta amb un pilar de mèrit.

Si una colla ha lluitat aquest any per guanyar-se un lloc a la cort de les torres humanes ha sigut la Jove de Tarragona. Tot i el seu potencial, no han tingut mai la sort de cara. A Vilafranca van intentar sense èxit fer un pas endavant; enfortits de moral, quinze dies després es plantaven a la plaça de la Font per intentar redreçar aquest tram de temporada. Aquest cop han decidit iniciar la seva actuació amb el nou de vuit, però han tornat a ensopegar tant amb el cinc de nou –que ha defallit després d’una lluita estoica– com amb el quatre amb agulla –tot i que aquest l'han coronat per primer cop–. Han descarregat el pilar de set amb folre però les sensacions no han sigut les que els haurien agradat.

Amb la diada històrica de la Mercè al calendari, els Castellers de Vilafranca han premut l’accelerador fins on els tocava. Han dominat el dos de nou emmanillat i han provat de nou el tres folrat amb agulla. Aquest cop, però, els nervis al pom de dalt han provocat un despenjament quan iniciaven el descens de l’estructura exterior i això els ha fet aparcar la gamma extra per arrodonir la jornada amb els dos castells bàsics de nou i el pilar de set.

Un cop més, els Xiquets de Tarragona han merescut el premi a la constància. Tot i caure al provar el cinc de vuit a la primera ronda, encara han plantat cara dos cops al tres de nou folrat. Els sobren nervis i els falta convicció per sortir d’un bloqueig que cada setmana sembla més delicat.

Xiquets de Tarragona: i 5d8, 4d8, id 3d9f, id 3d9f, 3d8, P5

Colla Jove Xiquets de Tarragona: 9d8, 5d9f c, 4d9fa c, P7f, P5 + 4 P4

Colla Vella dels Xiquets de Valls: 2d8, 4d9, 5d9f, P6

Castellers de Vilafranca: 2d9fm, i 3d9fa, 3d9f, 4d9f, P7f, 4 P4