"Colla Castellera" o "Castellers": el nou debat lingüístic de gènere que afronten les colles
Diverses colles de nova formació utilitzen una fórmula inclusiva, en un canvi que encara genera reticències a les colles més antigues
Castellers de Vilafranca, Colla Vella dels Xiquets de Valls, Minyons de Terrassa, Nens del Vendrell... La immensa majoria de colles utilitzen el masculí genèric en el seu nom en una activitat com els castells que, durant més de 150 anys, era practicada només per homes. Tot i que a partir dels anys vuitanta s’ha normalitzat la presència de la dona en els castells, s’ha mantingut la mateixa fórmula en la nomenclatura i només en els darrers anys algunes colles de nova formació han iniciat la seva vida amb un nom totalment inclusiu.
Així doncs, des del 2018, quatre de les deu noves colles s’han format amb el nom de Colla Castellera. A més, una altra de les noves està també en el procés de fer el canvi de nom, per la qual cosa, quan això passi, la meitat de les colles creades en els darrers cinc anys faran servir la fórmula nova i l'altra meitat l'antiga.
En els últims anys, per altra banda, hi ha hagut algunes colles que han tingut debats interns, tot i que molts de manera informal, sobre si cal fer una proposta de canvi de nom. Aquesta qüestió també s’ha comentat en la comissió d’equitat de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, en un fet que encara genera força reticències internes dins les colles. Els Castellers de Barcelona van fer un pas endavant i aquest mes d’abril van celebrar una assemblea general extraordinària per votar la proposta de canviar el nom pel de Colla Castellera de Barcelona. Més d’un 50% van votar-hi a favor, però el canvi no es va fer efectiu, ja que es requeria una majoria de dos terços.
Tot i això, el seu president, Gregori Samper, valora molt positivament el procés de debat i l’acostament de totes les postures. "Va quedar clar que ningú s’oposava al canvi social", explica, ja que els nous estatuts de la colla proposaven una sèrie de canvis en pro d’una màxima igualtat. D’aquesta manera, assegura, “tothom va estar d’acord en treballar pel pla d’igualtat”, el qual assegura que els pot aportar molt més que el canvi de nom.
"No és prioritari canviar els noms de les colles perquè siguin més inclusius", afirma Lara Santana, vicepresidenta i representant a la comissió d’equitat de la Coordinadora. Es tracta, diu, que el nom no sigui només "posar una tireta, sinó la conseqüència d’un canvi a tota l’organització".
La Coordinadora ha publicat recentment una guia de comunicació inclusiva i no sexista per al món casteller que serveixi com a eina per a les publicacions que fan les colles, principalment a les xarxes socials. "Això no vol dir que ara hàgim d’utilitzar el femení genèric ni que hàgim de desdoblar-ho tot", diu Santana. Entre algunes idees es proposa, precisament, canviar "castellers" per "colla castellera", "nen/nena" per "criatura o canalla" o altres lemes com "som molt més forts" per "tenim més força", entre d’altres.
El document no només se centra en l’aspecte lingüístic sinó que també es fan unes recomanacions en el llenguatge audiovisual, perquè en les imatges i vídeos de les colles s’incloguin persones diverses. No només més dones sinó també persones racialitzades, amb discapacitats o de diferents edats...
Un canvi profund encara per arribar
Actualment, podem veure moltes nenes als poms de dalt, noies i dones als troncs dels castells o al grup de gralles i tabals. Els càrrecs de més responsabilitat, però, encara estan majoritàriament masculinitzats. Entre les 14 colles amb millors registres l’any passat, no hi ha cap dona cap de colla i només dues tenen una presidència comandada exclusivament per una dona.
D’aquesta manera, la Coordinadora ha elaborat un pla d’igualtat perquè les colles se’l puguin aplicar. "El més interessant és que facin una reflexió interna per veure si fan comunicacions inclusives i com està organitzada la colla", exposa Santana. Els canvis van arribant, diu, però encara els queda molt camí per recórrer.
