De Catalunya al món: les colles internacionals exporten els castells més enllà de les fronteres

Sostenir una colla castellera amb un gruix compromès en alguns llocs de Catalunya sovint no és fàcil. Fer-ho fora de les nostres fronteres és, evidentment, molt més complicat. De totes maneres, una desena de colles internacionals mantenen viva la tradició castellera a Londres, París, Berlín o Copenhaguen i fins i tot ni hi ha en altres continents com ara Mont-real (Quebec) i Sydney (Austràlia).

Després del sotrac de la pandèmia, força colles han tornat a repuntar. "Tenim una altra vegada la il·lusió que s'havia perdut", comenta Marta Cardús, dels Castellers de Londres.

La majoria dels membres d'aquestes colles són catalans que viuen a l'exterior, encara que fan esforços per atraure-hi població local. "Hi ha hagut gent que deia que ho ha vist una mica perillós", exposa Maria Puig, dels Castellers de Copenhaguen. En aquest aspecte és especialment difícil trobar canalla i sovint han de completar els poms de dalt amb jovent. Una dificultat més que tenen és la rotació de gent. Puig detalla que "si tens molts estudiants d'Erasmus que marxen, cada any has de buscar gent nova i no hi ha continuïtat".

Si fer castells per Europa ja suposa una dificultat, als antípodes encara és molt més complicat. Els Castellers de Sydney es van fundar el 2016 i han arribat a fer una actuació amb tres castells de sis. Els australians també tenen bastant moviment de castellers, especialment de gent que viatja arreu del món i treballa. "És difícil tenir un grup consistent perquè tenim molta gent que ve mig any i després se'n va", explica Ignasi Querol, membre de la colla.

La supervivència econòmica

Una de les principals diferències d'aquestes colles és que no formen part de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya. Així doncs, les mateixes colles han de cobrir les assegurances i la contractació d'ambulàncies per a actuacions, cosa que suposa una gran despesa. Darrerament, s'han mantingut noves converses per poder entrar a l'entitat, encara que l'assegurança en continuaria quedant al marge.

Això ha portat algunes colles a implantar sistemes de quotes dels castellers per a la sostenibilitat econòmica. Els londinencs, per exemple, fan una aportació voluntària individual a cada assaig de 3,60 lliures a canvi de berenar. Els australians, en canvi, assagen en un parc per la gran despesa que suposa llogar un local.

En els darrers anys, la colla britànica va crear el Desenfaixa't, una competició esportiva de colles catalanes i d'arreu del món per ajudar les internacionals, que va representar una gran aportació. "Va venir de la necessitat de no tenir cap mena de suport", reafirma Cardús.

Recentment, els Castellers de Londres han rebut una gran empenta perquè la Generalitat els ha reconegut com a comunitat catalana a l'exterior. Això els comportarà uns ingressos importants per poder subsistir.

La Diada Internacional, el gran marc

L'actuació més esperada per totes aquestes colles és la Diada Internacional, que se celebra a Tarragona cada dos anys en el marc del Concurs de Castells amb la participació habitual de les colles d'Andorra, Londres, París, Copenhaguen i Madrid. "És el dia que la gent agafa l'essència del que és fer castells", afirma Cardús.

De cara a aquest any, la diada s'ha d'acabar de concretar. Tal com ja va passar en la darrera edició, hi ha el requisit de fer-hi castells de sis que de vegades les colles tenen dificultats per afrontar. Alhora, l'horari també podria canviar, per no encavalcar-se amb la jornada de la tarda al Tàrraco Arena.

Fora del marc del concurs, les colles també han organitzat actuacions conjuntes. "Ens ajudem els uns als altres, al final sabem que tots som al mateix sac", conclou Cardús.