Els castells, un món encara molt masculí
La representació de dones en càrrecs de responsabilitat de les colles continua sent molt inferior a la dels homes
La majoria de castells són una representació de la societat, amb les seves coses bones i les no tan bones. D’aquesta manera, mentre que les dones han entrat de manera clara a les construccions i han sigut fonamentals per a l’augment de nivell, els càrrecs de responsabilitat de les colles encara els dominen els homes. Les dues figures públiques més destacades de les formacions, la de cap de colla i la de president, només les ostenten dones en un 25% i un 30% dels casos, respectivament. Així es desprèn de l’informe de paritat fet per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.
Alhora, els càrrecs de responsabilitat mantenen els rols de gènere que hi ha a la societat. Així doncs, els dos únics càrrecs dominats per dones són el de secretari i el de cap de canalla, mentre que a la resta de la junta i la tècnica la majoria són homes. L’estudi també està dividit entre les colles anteriors i posteriors al canvi de mil·lenni i, tot i que hi ha una petita millora entre les formacions més noves, encara mantenen un biaix de gènere destacat.
La Coordinadora treballa per revertir l'escassa representació de dones als càrrecs directius. La vicepresidenta de l’entitat i representant a la comissió d’equitat, Lara Santana, diu que aquesta situació de domini masculí és preocupant i injusta.
Un estudi fet entre el Centre de Prospectiva i Anàlisi dels Castells i l’Observatori per la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili el 2018 també indicava que la majoria de dones que ocupaven càrrecs tenien menys de 25 anys, i que el 61% no tenien fills. Així doncs, la conciliació familiar també és una de les principals dificultats a l'hora de combinar la maternitat amb els càrrecs a les colles.
Un pla d’igualtat per a les colles
La Coordinadora també ha elaborat fa poc un pla d’igualtat per a les colles. Aborda els àmbits de cultura i gestió organitzativa; l'estructura interna i els òrgans de decisió; l'assetjament sexual i per raó de sexe; la seguretat i la prevenció; els assajos, les activitats, festes i diades; la comunicació, i la formació per tenir una visió global del dia a dia de la colla i que cada una pugui fer una reflexió interna de si es compleix la paritat. Santana apunta que la posada en marxa del pla entre les colles dependrà molt de cada una, “ja que hi ha colles molt avesades en aquest sentit i d’altres que no compten amb una comissió d’equitat”.
Per altra banda, la Coordinadora també treballa en un protocol d’agressions sexuals, basat en el que van fer els Castellers de Barcelona. “És una eina que ens han demanat moltes colles per poder tenir els passos a seguir en cas que s’hi trobin dins la colla o en l’entorn casteller”, valora Santana.
Una fita per a la història
A més dels càrrecs de responsabilitat, sovint encara hi ha barreres mentals sobre les posicions dels castells que poden ser ocupades per homes i per dones. El 2 d’agost, però, es va assolir una fita insòlita quan en el 4 de 9 amb folre de la Joves de Valls una dona descarregava el castell en el pis de quarts per primer cop a la història. La fita va ser celebrada pel món casteller, però Santana vol que casos com aquest deixin de ser notícia i “que no ens sorprengui veure unes posicions que estan ocupades generalment per homes i que hi pugi una dona”.