Amb 900 castells a les espatlles
Vicenç Urpí, casteller històric dels Castellers del Poble Sec, deixa la seva posició de baix als 66 anys després de rebre l'homenatge de la seva formació
BarcelonaEn Vicenç Urpí és un baix històric dels Castellers del Poble Sec. De fet, n'era 'el baix'. Va aguantar els primers castells dels bandarres poc després de la presentació de la colla, el 1999, i fins fa dos dies, amb 66 anys, encara s'hi posava. Els ha tastat pràcticament tots, des de les tremoloses construccions de sis pisos dels inicis fins la torre o el cinc de set. Ell i la seva dona, la Carme, són història viva de la colla, i una de les parelles més entranyables. Només cal veure'ls arribar al local, tots dos baixets, agafats de la mà.
Ja fa temps que diferents caps de colla li insinuaven que potser s'hauria de retirar, o si més no, dosificar. Està tocat dels genolls, i una angina de pit ara fa sis anys feia patir als responsables tècnics. Però, ai del cap de colla que li plantejava! Que és baixet, però tossut com una mula i viu els castells com el que més. Si es quedava sense el pilar de cinc final es podien guanyar uns morros ben llargs. I com que té la mida perfecte, sap patir i a la colla no sobraven baixos, el Vicenç anava sumant castells.
Fins a principis d'aquest 2015. Una altra vegada el cor va donar un ensurt al Vicenç i a tota la colla. I aquest cop sí, el seny s'ha imposat. No ha penjat la faixa, però ja no té peus a les espatlles. Meticulós com és, durant aquests 16 anys en Vicenç havia anat apuntant en una llibreta, a mà, per descomptat, tots els castells que feia la colla, i també els que parava a baix. I ostres, la retirada el va enxampar amb 899 castells de baix. Per això, el passat 19 de juliol, durant la Festa Major del Poble Sec, la colla li va donar una sorpresa. Finalitzada l'actuació li van demanar que no es tragués la faixa, que encara tenia feina. I li van posar a sobre l'últim pilar de quatre. El castell 900 de baix. I una samarreta que unia les seves dues grans passions, el Barça i els Castellers del Poble Sec. I amb mitja colla plorant el Vicenç s'acomiadava de la seva posició. Però ei, per ocupar-ne una altra.