Els Castellers de Vilafranca exhibeixen múscul per Tots Sants

Els nou pisos encara es resisteixen, però arriba la gamma alta de vuit

Un dos de vuit amb folre del Castellers de Vilafranca
Efren Garcia
01/11/2021
2 min

Vilafranca del PenedèsPer entendre la temporada castellera 2021 cal tornar als conceptes clàssics, al “pas a pas i pis a pis” dels Capgrossos, al “feina de formiga, força d’elefant” dels Borinots o a aquella màxima que diu que “la canalla mana”. La represa ha agafat moltes colles amb el pas canviat i el poc marge del calendari s’està fent notar a l’hora de posar a punt les “millors construccions” per al “tram més exigent”. La barreja de sensacions i de sentiments apareix inevitablement al cap d’aficionats i castellers: mentre uns parlen de rodar nous components, d'altres busquen reptes inabastables.

Els que més han aprofitat el temps durant la pandèmia, assajant amb grups reduïts per no perdre el ritme, són els Castellers de Vilafranca. Això els ha permès arribar a la seva diada de final de curs en un estat de forma superior al de la resta del col·lectiu.

L'alegria de la canalla dels Castellers de Vilafranca al descarregar el dos de vuit amb folre.

Fidels als seus ideals, aquest dilluns han estripat les cartes. Si bé per als numeròlegs el primer castell de nou pisos suposava el repte més gran, els verds han iniciat l’actuació amb una estructura tant o més complicada, el quatre de vuit amb agulla. Després de desmuntar-ne un peu, l'han alçat amb solidesa i això els ha permès treballar en un descens faraònic de l’espadat. L’ovació ha sigut de gamma extra. 

El tres de nou folrat, però, ha demostrat que per molt d’assaig que s’hagi pogut avançar (els vilafranquins ja havien descarregat el castell fent servir la xarxa de seguretat) la plaça imposa les seves normes i els nervis són diferents. El tres s'ha erigit sòlid a la base però tancat per la part alta. Els dubtes dels més menuts n'han allargat l’execució i l’estructura s'ha rebregat abans que arribés l’aleta.

Com passa en les grans cites, han reconduït l’actuació amb un gran castell, el primer dos de vuit de l’any, i l'han arrodonit amb un quatre de vuit i el primer pilar de sis descarregat.

A un ritme ben diferent, els Xiquets de Tarragona han fet vibrar la plaça amb l’estrena –al segon intent– del dos de set. Els Capgrossos de Mataró han seguit la línia marcada per Sant Narcís, amb el cinc i el dos de set com a estendards. I en la que tot just era la seva segona actuació després de la represa, els Castellers de Sants han estrenat el cinc i el quatre de set amb agulla donant rodatge a una canalla ben menuda.

Les colles estrenen nou construccions a Girona

La diada de Sant Narcís, una de les més importants del tram final de curs, va haver d’adaptar-se diumenge a un esprint amb regust de foc lent. És per això que els Marrecs de Salt van celebrar el seu primer tres de set després de dos anys d’aturada com si fos una construcció de gamma extra. Només els castellers saben com costa tornar a mobilitzar les seves pinyes, trobar canalla nova i renovar uns troncs que no han tingut marge per treballar. Seguint la lògica de la primera diada de l’any, van bastir el quatre de set, pis per pis, perquè els que s’hi estrenaven poguessin treballar sense problemes. Van arrodonir l’actuació amb un lent cinc de set.

Aprofitant que seran dels últims en tancar temporada, els Minyons volen tenir-ho tot a punt per a la seva diada amb l’objectiu d’arribar tan lluny com els sigui possible. A Girona van fer un important pas endavant estrenant les tres construccions que conformen la “clàssica de castells de vuit”. Van mantenir sense problemes la quadratura del primer quatre de vuit tot i els nervis normals als pisos superiors, on es concentraven les estrenes. El castell més complex va tornar a ser el dos de set; els malves el van estrenar apostant per la veterania als pisos mitjans i dominant les tremolors del pas de la canalla. Un tres de vuit prou còmode va demostrar que la feina d'assaig està ben plantejada.

Les complicacions en aquest retorn han fet que els Capgrossos encara no hagin obert el pot dels castells de vuit pisos. A la plaça del Vi, van ser fidels a la seva filosofia a l’hora de rodar castellers: van apostar per ampliar la base sense oblidar la construcció més tècnica. Van aprofitar construccions com el cinc i el set de set per treballar molts castellers i molta canalla alhora. Van deixar dos de set –el primer de l’any– per a la segona ronda, van enviar la canalla molt lenta per evitar moviments i van haver de treballar en el descens.

stats