La diada de Sant Narcís, una de les més importants del tram final de curs, va haver d’adaptar-se diumenge a un esprint amb regust de foc lent. És per això que els Marrecs de Salt van celebrar el seu primer tres de set després de dos anys d’aturada com si fos una construcció de gamma extra. Només els castellers saben com costa tornar a mobilitzar les seves pinyes, trobar canalla nova i renovar uns troncs que no han tingut marge per treballar. Seguint la lògica de la primera diada de l’any, van bastir el quatre de set, pis per pis, perquè els que s’hi estrenaven poguessin treballar sense problemes. Van arrodonir l’actuació amb un lent cinc de set.
Aprofitant que seran dels últims en tancar temporada, els Minyons volen tenir-ho tot a punt per a la seva diada amb l’objectiu d’arribar tan lluny com els sigui possible. A Girona van fer un important pas endavant estrenant les tres construccions que conformen la “clàssica de castells de vuit”. Van mantenir sense problemes la quadratura del primer quatre de vuit tot i els nervis normals als pisos superiors, on es concentraven les estrenes. El castell més complex va tornar a ser el dos de set; els malves el van estrenar apostant per la veterania als pisos mitjans i dominant les tremolors del pas de la canalla. Un tres de vuit prou còmode va demostrar que la feina d'assaig està ben plantejada.
Les complicacions en aquest retorn han fet que els Capgrossos encara no hagin obert el pot dels castells de vuit pisos. A la plaça del Vi, van ser fidels a la seva filosofia a l’hora de rodar castellers: van apostar per ampliar la base sense oblidar la construcció més tècnica. Van aprofitar construccions com el cinc i el set de set per treballar molts castellers i molta canalla alhora. Van deixar dos de set –el primer de l’any– per a la segona ronda, van enviar la canalla molt lenta per evitar moviments i van haver de treballar en el descens.