Els castellers reflexionen sobre la comunicació en cas de lesió

BarcelonaLa vintena jornada de prevenció de lesions en el món casteller demostra, un cop més, l'interès de les colles per minimitzar els riscos inherents a la seva activitat. Més de 230 castellers d'arreu de Catalunya van participar dissabte en una jornada de formació i anàlisi celebrada a Salt i que va girar a l'entorn de la comunicació, tant interna com externa, en cas d'accident.

Els membres de 61 colles castelleres, a més dels representants de la Nova Muixeranga d’Algemesí, que van desplaçar-se prop de cinc cents quilòmetres per prendre-hi part, van tenir l'oportunitat de reflexionar sobre la seguretat al món casteller. Al llarg del matí i de la tarda van succeir-se diverses i molt diferents ponències i tallers, i abans de la cloenda es van lliurar els segons premis de recerca organitzats per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya.

Conscienciar del risc i normalitzar les lesions al fet casteller

Des del Grup de Foment per a la Ciència i la Salut en el Món Casteller s'ha treballat durant els últims 20 anys per minimitzar el risc a l'hora d'alçar torres humanes. Les colles castelleres han implementat importants mesures de seguretat passives en la seva realitat diària i han treballat per normalitzar les mesures actives. Però què passa després d'un accident?

“Els castells cauen i seguiran caient, no ho hem de defugir i no ens ha de fer por; encara més, si deixen de caure ho tenim molt cru, perquè perdríem una de les atraccions de la nostra activitat”, assegurava Daniel Castillo, director mèdic i científic de la Coordinadora, en la seva intervenció inicial. L'índex de caigudes s'ha reduït més de la meitat, passant d'un 7,5 a un 3% en els últims 10 anys, una xifra que, a més, es manté força estable en les darreres cinc temporades. Dins l'excepcionalitat que suposa una caiguda, només el 6,59% dels sinistres des del 2009 han estat potencialment greus. Totes aquestes dades, tot i que positives, no amaguen que existeixen les lesions i que, puntualment, aquestes poden ser complicades. En plena era de la comunicació, una de les preocupacions que poden sorgir és com cal comunicar l'abast d'una caiguda, una reflexió que tot just es posava sobre la taula dissabte i que ben segur que despertarà diverses opinions en el si de la comunitat castellera.

També els periodistes, entre els quals es trobava Albert Solé, cap de la secció de Societat del diari ARA, van tenir l'oportunitat d'aportar el seu punt de vista. Tant Solé com Xavier Capdevila, creador del programa Quarts de Nou i professor de periodisme de la Universitat Ramon Llull, van advocar per normalitzar la informació respecte a les caigudes i els accidents. Santi Terraza, director de la 'Revista Castells', va defensar el treball que du a terme el periodisme especialitzat, lluitant contra una percepció de risc exagerada.

El premi de recerca arrenca des de la base

Per segon any consecutiu, la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya ha volgut premiar els millors treballs de recerca referents a l'activitat castellera. En la categoria universitària, un treball d'Eduard Jiménez Virgili ha analitzat mitjançant una combinació de tècniques força innovadora la viabilitat que construccions com el pilar de set, el dos de vuit o el tres de nou, tots, sense folre, s'arribessin a fer durant el segle XIX. ‘Mites del món casteller: els gegants perduts del segle XIX’ va merèixer el primer dels guardons. El segon, el de la categoria de secundària, va recaure en Júlia Sabaté Calull, pel seu treball ‘Mocador, faixa i sensors. Sensors per mesurar el grau de deshidratació dels castellers’ que valora, entre altres punts, el volum d'aigua que necessita un casteller durant un assaig.