El món casteller estableix el rècord mínim de caigudes

BarcelonaSi bé la temporada castellera finalitzarà enguany amb els millors registres de tota la història pel que fa a l'índex de caigudes -ha passat en els últims vint anys de prop del 8% del total de castells intentats a l'actual 2,2%- l'augment de l'índex de lesions potencialment greus en els tres últims anys i del percentatge de lesions produïdes a assaig fa que l'anàlisi del curs pel que fa a la seguretat sigui només moderadament positiu.

La temporada 2017 tancarà els seus registres amb un índex de caigudes mínim mai vist fins al moment. En els últims vint anys l'activitat ha crescut de forma exponencial però, al contrari del que es podria arribar a pensar, el percentatge de castells que han fet llenya en aquest període s'ha reduït de forma dràstica. Curiosament, aquest efecte ha fet que el nombre absolut de castells que no han arribat a bon port s'hagi mantingut en aquest període més o menys estable.

Daniel Castillo, director mèdic i científic de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya destaca que “a nivell de castells, se n'han fet menys però també s'ha caigut molt menys”. Per valorar aquesta dada evitant possibles biaixos, la Coordinadora resta del total de construccions els pilars de quatre. En aquest sentit, la temporada es tancarà al voltant d'1,25 punts per sota de l'índex de l'any passat i 0,6 punts per sota del mínim històric.

Una altra bona notícia és que el nombre total de sinistres mèdics ha disminuït de forma notable. Mentre la temporada passada es van presentar 730 comunicats a l'asseguradora, enguany, a falta de tancar l'any, la dada ha minvat fins als 498 actuals. Tot i així Daniel Castillo afirma no quedar-se tranquil ja que “si bé el nombre absolut de lesions potencialment greus ha baixat de 48 a 35, si mirem l'índex, aquest és ascendent”. Com ja havia avançat aquesta temporada el doctor Jaume Roset, anterior director mèdic de la Coordinadora, el percentatge de lesions potencialment greus ha crescut continuadament els tres últims anys, passant del 5,65% de l'any 2015 al 7,03% del present curs. “Això vol dir que el 7% de les lesions son potencialment greus”, recorda Castillo, “sí que caiem menys però les caigudes ens fan mes mal i això em preocupa”.

“Hem de vigilar les dinàmiques del mon casteller, no és que siguin dolentes ni les volem posar en dubte o frenar l'activitat. Estem en un ritme brutal de creixement però no hem d'enganyar ningú, ni a nosaltres mateixos, és evident que hi ha un risc i que aquesta progressió del món casteller té un preu. Aquest preu és que cada cop hi ha més risc de lesions greus. Hem d'assumir això i no amagar-ho ni fer-ne cap drama”, afirma Castillo en declaracions al diari Ara. “Fem les coses ben fetes i seguim fent els estudis científics però no ens enganyem, no passa res si el món casteller té molt clar per on van les coses”.

Un factor important en la progressió actual del món casteller és que “es manté el creixement dels castells de gamma extra respecte el total en els últims 7 anys”, així doncs, mentre el 2011 només representava un 0,82% de totes les construccions portades a plaça, enguany ja suposen el 2,11%. Si analitzem l'origen de les lesions en funció del nivell dels castells, hi ha dos grups que creixen visiblement, el de les construccions de vuit pisos –acompanyat d'un important increment de castells intentats- i el de les de gamma extra. A dia d'avui, aquest últim està cada cop més a prop de suposar el grup de lesions més nombrós. En aquest sentit, el director mèdic de la Coordinadora reflexiona que “tenint en compte que son els [castells] que més cauen i els que generen més lesions greus, això em preocupa”.

Per últim, un punt que està sent objecte de seguiment per part de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya són aquelles lesions produïdes durant la pràctica de l'assaig. “Ja ho vam detectar l'any passat i aquest any es manté. L'índex de sinistralitat a l'assaig ha pujat lleugerament”. El 43% dels comunicats reportats tenen el seu origen en assaigs i entre aquestes lesions també ha crescut el nombre de potencialment greus. Daniel Castillo avança que s'està “dissenyant un estudi per veure si han canviat dinàmiques d'assaig que puguin explicar aquestes dades”. El fet és que la tecnificació del món casteller també ha implicat que les colles assagin més cops per setmana, amb assajos més llargs o més estructurats, de forma que la càrrega de fatiga d'un casteller pot haver augmentat.