El castell més popular: la fal·lera pels pilars caminant guanya territori
Cada vegada més colles se sumen a comptar amb un pilar caminant propi, un castell que aixeca gran passió entre els aficionats
Sigui a poc a poc o a pas ràpid, a peu pla o en escales, els pilars caminant han anat guanyant adeptes. Diverses colles estan afegint aquest tret singular, majoritàriament per festa major, en un castell que té un gran seguiment de l'afició pels diversos punts del recorregut. Els llargs recorreguts també fan que a vegades s'hagi de canviar el baix i els components de la pinya a mig camí.
La ciutat amb més tradició del pilar caminant és, sens dubte, Tarragona. La primera referència data del 1841, encara que l'autor del llibre El pilar caminant. El fet diferencial tarragoní, Joan Boronat, comenta que "el diari en parla no com un fet únic i extraordinari, sinó que fa la sensació que era una cosa que el periodista ja havia vist anteriorment". Boronat també assegura que el pilar caminant "uneix tot el públic" independentment dels coneixements castellers. "Tant si és expert com si no, és molt fàcil de valorar", sosté.
En acabar l'actuació del dia de la Mercè, les quatre colles inicien el seu pilar a la plaça de les Cols i, després de pujar i baixar les escales, l'enfilen cap a la plaça de la Font. En total són uns 500 metres, als quals se suma la dificultat de les baixades i els girs del camí.
Els Xiquets del Serrallo s'han convertit en uns experts i acumulen 26 anys consecutius completant-lo. Els tarragonins han agafat gran especialització i fins i tot fan els canvis a les pinyes sense parar de caminar. Josep Maria Gaya, que l'ha fet força anys com a segon, comenta que els dos punts més complicats són un cop has baixat les escales i el tram final de plaça de la Font. D'altra banda, el pilar arriba el darrer dia de Santa Tecla, "un final de festa fantàstic", segons Gaya.
La viralització dels Marrecs
Els Marrecs de Salt completen cada primer de novembre el pilar a les escales, amb la pujada als 90 esglaons cap a la catedral de Girona. Ha tingut una gran resposta del públic des d'inici, però va fer un salt mediàtic el 2011, quan un vídeo el va viralitzar a les xarxes. "Aquí ja es va massificar el doble", afirma Joan Ramon Planas, que ha completat el pilar en diverses ocasions com a primeres mans per davant. El recorregut el fan amb gairebé un minut, encara que Planas assegura que "la idea no ha sigut mai fer-lo ràpid, però al final la gent t'esperona".
El pilar més llarg, a Sants
El pilar caminant més llarg dels que es fan de manera regular és el dels Castellers de Sants, amb 615 metres. Els Borinots el completen per la festa major del barri i s'ha convertit en l'element casteller més destacat de la festivitat. "És una motivació extra per festa major", confirma Pau Camprovín, que l'ha fet força anys com a segon. A més, apunta que és un pilar en què "s'implica poca gent de la colla, però tothom el viu i se'l sent seu".
Esparreguera recupera el pilar caminant
Després de més d'una dècada sense fer-lo, els Castellers d'Esparreguera han recuperat aquest juliol el pilar caminant en un recorregut d'uns 200 metres, com a part dels actes del 30è aniversari. La resposta ha estat totalment satisfactòria i la intenció és mantenir-ho de cara a l'any vinent.
Altres pilars caminant destacats són el dels Xiquets de Reus per Sant Pere fins a la plaça del Mercadal, el dels Minyons de Terrassa per damunt del pont de Sant Pere –en què l'enxaneta va assegurada amb cordes– o el dels Castellers d'Altafulla de la plaça del Pou a la de l'Església. També en tenen un de propi els Xics de Granollers, els Castellers de la Vila de Gràcia, els Castellers d'Esplugues, els Bordegassos de Vilanova o la Jove de Sitges.