El campió d’atletisme català que triomfa amb la Colla Vella

L’esport d’elit comporta un gran sacrifici. Els castells, en moltes ocasions també. Aaron Sola (1999), però, ho ha pogut compaginar. Aquest jove de Torredembarra acumula una trajectòria amb victòries en categories inferiors en llançament de pes i de disc, que està traslladant els darrers anys a la categoria absoluta. Des de l’any passat, a més, s’ha fet un nom al món dels castellers com a segon del pilar de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, una formació amb la qual aquest cap de setmana va descarregar el 4 de 9 amb folre i pilar i el pilar de 8 amb folre i manilles a la plaça del Blat.

Què arriba abans, l’esport o els castells?

— Amb 5 anys m’inicio fent atletisme i amb 9 anys començo a entrenar-me amb el meu pare i guanyo els primers campionats de Catalunya. A partir d’aquí he sigut internacional, anant a campionats d’Espanya i als Jocs Olímpics de la Joventut.

En quin moment entren els castells a la teva vida?

— Feia de timbaler als Nois de la Torre, però ho vam acabar deixant. Mitjançant l’atletisme conec un casteller de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i m’anima a participar-hi.

Quins elements trasllades de l’atletisme als castells?

— Tothom em diu que puc fer castells perquè estic molt fort, però jo el que en destaco més és la mentalitat. Hi ha gent que ho passa malament per la pressió, però jo la transformo per gaudir-ne i treure'n la màxima energia.

¿Els instants previs a un llançament o a un castell són equiparables?

— Els esportistes generalment som maniàtics. Tinc uns calçotets que només són per competir i uns altres per fer castells. Abans de competir també desconnecto posant-me música i amb els castells molts cops també ho he fet.

En els esports que practiques l’èxit és individual i en els castells grupal. Com ho vius?

— Sí que faig un esport individual, però hi ha un equip al darrere. La principal diferència dels castells és el fet de treballar amb nens: intento treballar molt la seva confiança. Amb l’enxaneta i l’acotxadora del pilar sempre fem la mateixa salutació abans de pujar.

¿La pressió d’una camisa com la de la Vella es nota?

— Pesa molt, però m’he jugat coses més importants que els castells. En un llançament m’he jugat si em donaven una beca. En menys d’un segon t’estàs jugant la vida de l’any següent. Els castells són la cosa més important de les coses menys importants.

¿Alternar les dues activitats també t’ajuda a desconnectar?

— Evidentment, una cosa m’ajuda en l’altra. La sort també és que la temporada d’atletisme i la dels castells són complementàries. Si em toqués competir de juny a octubre seria molt complicat.

¿Has hagut de modificar horaris per compaginar-ho tot?

— Una mica sí. Amb 16 anys vaig anar al CAR de Sant Cugat, on he viscut set anys, però ara només hi pujo a entrenar-me un cop a la setmana, entre altres coses per poder fer castells. L’any passat també vaig demanar no començar a entrenar-me fort fins al dilluns després de Santa Úrsula, perquè havia d’arribar bé físicament a aquesta cita castellera.

¿En algun moment hauràs d’acabar escollint?

— Ara mateix no deixaré els castells, per molt que arribi a un cert nivell, pel que m’aporten mentalment i socialment. Per temes de beques, en teoria no en puc fer, però m’és igual. Ja he deixat altres coses per l’atletisme i no vull perdre els castells.

¿T’ha suposat algun problema fer castells?

— El meu entrenador ho va entendre perfectament, però des de les federacions no tant. En teoria, no ens podem fer mal en res que no sigui atletisme. A la federació espanyola especialment els costa d’entendre. En cap moment m’han dit que ho deixi, però sí que ho insinuen.

L’objectiu és ambiciós: ser el millor llançador de disc català de la història.

— Aquesta és la meva màxima motivació. Queda lluny, però no ho veig impossible. Ara mateix la meva millor marca són 55 metres i m’agradaria ser el primer català que passa dels 60.

¿Somiant més, et veus en uns Jocs Olímpics?

— Crec que és molt complicat. El sistema està molt mal fet. Són esports que només interessen cada quatre anys i les ajudes arriben un cop has participat en uns Jocs Olímpics. Per arribar-hi has de fer uns sacrificis o tenir un padrí que t’ajudi amb qualsevol cosa.

¿Per acabar, quin seria el 2023 somiat?

— És molt fàcil: l’any somiat seria llançar 60 metres en disc i fer el pilar de 7 sense folre amb la Colla Vella. Sent realista, seria tornar a guanyar el Campionat de Catalunya en les dues disciplines, disc i pes, tenir la millor posició al Campionat d’Espanya i, castellerament, fer més castells a part del pilar.