El camí cap als vuit pisos s’endureix

BarcelonaEls castells de vuit s’han convertit en habituals i cada vegada hi ha més colles que els completen, en més ocasions i amb un ventall més ampli. Mentre que el 2007 se’n van descarregar 383 (sense tenir en compte els castells de vuit que són de gamma extra), al cap de cinc anys en van ser 626 i el 2017 n'eren 841. El nombre de castells de vuit, per tant, ha augmentat notablement, però quines són les colles que els executen?

Si ens fixem en els registres observem que la majoria d’aquests castells són completats per colles amb una llarga història i les creades al principi de la dècada dels 90, mentre que les fundades al segle XXI descarreguen castells de vuit amb comptagotes. El camí cap al carro gros, per tant, s’ha fet més llarg en les noves formacions.

De les colles fundades els últims 20 anys, només n’hi ha hagut quatre que hagin sigut capaces de fer un castell de vuit durant els primers 10 anys d’història: Castellers de la Sagrada Família, Colla Castellera Jove de Barcelona, Castellers de Berga i Margeners de Guissona. Aquests últims (amb quatre 4d8 descarregats) són els que més n'han completat. A aquestes se’ls han afegit els últims anys els Castellers del Poble Sec i els Castellers de Badalona.

Pel que fa a les colles sorgides al principi de la dècada dels 90, en canvi, el camí va ser molt més curt. En aquest cas van ser 10 les colles que van arribar a fer l’aleta en un castell de vuit: Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Castellers de Cornellà, Tirallongues de Manresa, Castellers de Lleida, Marrecs de Salt, Castellers de la Vila de Gràcia, Xics de Granollers, Castellers de Sants, Capgrossos de Mataró i Sagals d’Osona. A més, aquestes últimes quatre colles ja havien fet l’aleta en 30 o més castells de vuit, cosa que significa que ja tenien consolidat aquest nivell.

També hi ha força colles sorgides en el boom dels 90 que han arribat als castells de vuit: Castellers de Sant Cugat, Al·lots de Llevant, Jove de Sitges, Castellers de Mallorca, Moixiganguers d’Igualada, Castellers de Sabadell i Castellers d’Esplugues. A més, els santcugatencs i els saballuts han arribat als nou pisos, i els Moixiganguers també els tenen entre cella i cella.

Les raons i l’estat actual

Els motius per trobar aquest canvi de tendència poden ser diversos. El principal és que bona part de les colles que apareixen últimament són en nuclis de població força petits que no els permet disposar d’una base social àmplia per assolir nous castells ràpidament. De fet, de les últimes colles a arribar als castells de vuit, tres són de Barcelona, una dada que confirma la hipòtesi. Alhora, les noves entitats han aparegut amb la dificultat de comptar amb altres colles pròximes amb més recorregut, que els ha privat de castellers.

Un altre canvi que ha experimentat el món casteller els últims anys és la mentalitat respecte a la seguretat, cosa no tan present en dècades anteriors i que comportava que es veiessin més castells sense èxit. Actualment, per tant, les colles tenen més preparació a l’hora d’alçar castells i probablement els ha privat de fer més intents de castells de vuit.

Els últims anys és evident que el nivell general de les colles ha augmentat notòriament. Aquest fenomen s’ha notat tant en les colles capdavanteres com en les de diferents nivells. Aquesta millora generalitzada ha comportat que les colles més destacades continuïn sent les mateixes i que hi hagi poca variació. Així mateix, en el Rànquing Estrella del 2017 no trobem una colla formada al segle XXI fins a la 26a posició, els Castellers de la Sagrada Família.

A aquesta llista de 38 colles que han fet, com a mínim, l’aleta als castells de vuit s’hi podrien unir pròximament els Castellers de Cerdanyola. Els de la camisa verda ja van fer un intent de quatre de vuit al 2014 i és la colla que, a priori, està més a prop d’assolir els vuit pisos per primer cop.