50 anys d’orgull barceloní

Els Castellers de Barcelona celebren mig segle de vida i són la quarta colla en actiu més veterana

Primer 4d7 descarregat dels Castellers de Barcelona (1971)
Guillem Andrés
06/06/2019
6 min

BarcelonaEl món casteller avança a passos de gegant any rere any, i actualment viu una època d’esplendor. Sovint, però, es tenen en l'oblit aquelles persones que van fer avançar els castells en èpoques magres; com ho són els primers set castellers de Barcelona que, ajudats de membres d’altres colles, van fer un pilar de quatre el 8 de juny del 1969. Des de llavors fins a l’actualitat, els barcelonins sumen cinquanta d’anys d’activitat ininterrompuda, i ara són la quarta colla en actiu més veterana.

Hi va haver un primer intent de fundar una colla castellera a Barcelona el 1958 amb el Cos de Castellers de Ballets de Catalunya, però només va durar cinc anys. El 1969, però, neixen els Castellers de Barcelona, fruit de l’agrupació de diversos castellers de la zona del Camp de Tarragona i el Penedès. Ho van fer per afició, de manera que va ser la primera colla que no pagava als seus membres per fer castells.

Els primers anys de la colla barcelonina no es poden entendre sense la figura de l’avi Porta; un casteller de Tarragona que vivia a Santa Coloma de Gramenet, on feia petits assajos castellers amb nens. Els Castellers de Barcelona van contactar amb ell i va ser per aquest motiu que durant els primers anys de la colla bona part de la canalla i dels troncs eren de Santa Coloma.

La realitat del món casteller en la dècada dels setanta a Barcelona, però, era molt diferent de l’actual. Pere Rovira, un dels membres que forma part de la colla des dels inicis, detalla que “durant molts anys un bon amic em va dir que no podíem caure perquè la gent no ho entenia”, i això dona a entendre l’exotisme que eren els castells fora de la zona tradicional.

Primer 4d8 carregat (1980)

Un altre gran canvi al qual ha calgut adaptar-se és la introducció de la dona al món casteller. Jaume Montolio, membre de la colla des del 1980 i actual cap de colla, puntualitza que, en el cas de Barcelona, va ser relativament fàcil: “Vam ser de les primeres colles a tenir dones als castells i en juntes directives i tècniques”. Això també va portar els de la camisa vermella a coronar el 4d8 el 1980, tot i que al cap de pocs anys viurien un dels moments més difícils de la colla.

Dues escissions en 50 anys

En la llarga trajectòria d’activitat, els Castellers de Barcelona han passat diversos moments dolents. Entre aquests destaquen dues escissions. La primera va ser el 1985, quan els membres que provenien de Santa Coloma, en desacord amb algunes situacions, van decidir deixar la colla. Allò va suposar, tal com explica Montolio, la dificultat de fer castells de set, ja que molts dels que van marxar ocupaven posicions de canalla i tronc.

Al final del segle XX, però, els barcelonins van recuperar el ritme d’abans de l’escissió i els anys 90 van ser de grans resultats, amb la consolidació dels castells de vuit i els primers castells de nou de la seva història. Aquestes construccions es van veure amb més assiduïtat amb el canvi de segle, en uns anys estables, segons el cap de colla.

A partir del 2005, però, els registres van començar a baixar i això va acabar desembocant en la segona escissió de la colla, 25 anys més tard de l’escissió de Santa Coloma. Montolio explica que “els components del pilar de 6 no estaven d’acord amb certes circumstàncies. Al final va ser una qüestió de poca estima i de pertinença a un lloc”. Aquesta escissió va comportar la creació de la Jove de Barcelona. Mery Mañané, membre de la colla des del 2003 i actual vicepresidenta, remarca: “Va ser un moment molt crític, però ens vam refer molt ràpid i ens vam unir molt”. Creu que la reacció de la colla va ser la que els va portar a recuperar els castells de 9 en pocs anys. És per això afirma: “Som una colla que quan hem passat èpoques dolentes, sempre recordem d’on venim i què signifiquem per al món casteller per treure l’orgull i tirar endavant”.

L’època gloriosa

Igual que bona part del món casteller, els Castellers de Barcelona van millorar substancialment els seus registres a partir de la declaració dels castells com a Patrimoni Immaterial de la UNESCO el 2010. En el cas dels de la camisa vermella, els primers èxits van aparèixer el 2011, amb la recuperació del 2d8f. El gran punt d’inflexió de la història recent dels barcelonins, però, és el 5d8 de Màrtirs Street del 2012, que els va portar a carregar el 3d9f aquell mateix any i anar millorant els resultats temporada rere temporada.

9d8

A partir d’aquí, els bons resultats es van anar acumulant. El 2013 van tornar a descarregar el 3d9f i el 4d9f, mentre que en les quatre temporades següents van sumar més d’una desena de castells de 9 per any. En aquesta època ha sigut quan han assolit el seu castell més important: el 9d8. En total quatre de descarregats i un de coronat. També van provar sense èxit el 5d9f i el 4d9sf.

Situació actual

La temporada 2018 dels Castellers de Barcelona no ha sigut fàcil. Montolio ho valora així: “Vam acabar mantenint els castells de 9 malgrat algunes dificultats internes”. I afegeix: “S’ha d’agafar com un entrebanc que hem viscut i no donar-hi més voltes”. Alhora insisteix que aquest any estan tornant a la bona dinàmica i podran sovintejar els castells de 9. Per aconseguir-ho, però, remarca que “el que hem d’aconseguir és recuperar l’aspecte mental” i que la celebració del 50è aniversari ha de servir de revulsiu.

D'altra banda, Mañané puntualitza: “Quan estàs en una dinàmica de dotze castells de 9 per temporada, ho pots trobar normal i t’oblides que és difícil”. Per això sosté: “L’objectiu és recuperar els anys del 2015 al 2017, però hem de ser conscients de la dificultat que tenia allò i del valor que té”.

Una colla de ciutat

Els Castellers de Barcelona sempre han reivindicat que representen la capital de Catalunya allà on van. “Vam néixer com a colla de ciutat i així és com ens sentim”, declara Montolio. Per aquest motiu sempre han tingut una relació especial amb la plaça de Sant Jaume, la qual el cap de colla diu: "És la nostra plaça i sempre hi anem a donar el màxim”. Aquesta característica d’anar a oferir el seu màxim en cada actuació és un aspecte que sempre ha acompanyat els barcelonins: “Potser és un error, però no sabem dosificar gaire”. Això també els ha portat en força ocasions a caure més del que voldrien, tot i que també ho relacionen amb les constants rotacions i l’aspecte mental. Montolio conclou que “moltes caigudes arriben perquè la gent no es creu el castell, no perquè no el tinguem”.

Durant 24 anys, els Castellers de Barcelona van ser l’única colla de la ciutat. El 1993, però, van néixer els Castellers de Sants, i l’escenari va canviar. Els de la camisa vermella van participar en l’aprenentatge dels Borinots en els seus inicis. De fet, són els seus padrins. Els vermells són la colla amb més formacions filloles, amb un total de vint. Mañané ho relaciona amb el moment de fundació de la colla: “Si vam ser els primers de treure els castells de la zona tradicional, també havíem de ser la primera colla d'ensenyar a les de la zona no tradicional”.

Pere Rovira, Jaume Montolio i Mery Mañané

Una de les grans disputes amb els de la camisa grisa, però, ha sigut l’actuació de la Mercè de colles convidades. Els santsencs han reclamat la participació de la millor colla de la ciutat, mentre que els Castellers de Barcelona han mantingut que ells van ser-ne els creadors i que hi han de ser com a representants de Barcelona per la Festa Major. Per això que Mañané manifesta: “De cara enfora som l’única colla a la qual se li ha qüestionat actuar a casa”.

La relació amb Sants, doncs, ha sigut i segueix sent tensa. Per això Rovira creu que haurien d’aconseguir "l’absoluta normalitat de tracte amb les altres colles de Barcelona”. Els últims anys, els Borinots han superat en registres els vermells, tot i que Montolio considera que cada colla s’ha de mirar en ella mateixa i que fixar-se en una altra colla no aporta res, si bé admet que sí que va ser un revulsiu en els primers moments de rivalitat.

Aquest dissabte els Castellers de Barcelona tornaran a la plaça de Sant Jaume amb motiu del seu 50è aniversari acompanyats de la Colla Vella dels Xiquets de Valls i la Colla Joves Xiquets de Valls. Els barcelonins esperen poder complementar el 2d8f, després de fer-hi dos intents desmuntats enguany, i no descarten estrenar-hi els castells de 9.

stats