10 anys de la major expansió del món casteller

El món casteller va viure un impuls el 2010 quan va ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Una activitat que ja era plenament acceptada va agafar majors índexs de popularitat, va tenir més interès per part de la societat i va haver-hi un augment del nivell en els castells que es veien a plaça. Aquesta major popularitat es va acabar reflectint en un 2013 de plena expansió en què es van fundar quinze colles convencionals i quatre d'universitàries.

Aquest creixement va permetre a les comarques del Montsià, el Baix Empordà i el Pla de l’Estany comptar amb les seves primeres colles locals, amb els Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, els Minyons de Santa Cristina i els Esperxats de l’Estany, respectivament. Més endavant també han tingut colla pròpia el Baix Ebre (2015), el Pallars Sobirà (2018) i la Selva (2018).

D'altra banda, de les quinze noves formacions, n’hi ha quatre (Castellers de Gavà, Vailets de Gelida, Xiquets de Vila-seca i Xiquets de Cambrils) que són una refundació d’una antiga colla desapareguda i que es van veure amb forces per reactivar-la.

El camí cap als castells de 7

De totes les colles nascudes el 2013, la que ha tingut una millor evolució és la Colla Castellera de l’Alt Maresme i la Selva Marítima, que ha arribat a assolir el 5 de 7, el 7 de 7 i el 2 de 7 i ha carregat més de 150 castells de set. L’altra colla que ha fet una actuació completa amb tres castells de set és la dels Castellers de Sant Vicenç dels Horts.

També han fet castells de set els Castellers de Castellar, els Encantats de Begues, els Esperxats de l’Estany, els Pallagos del Conflent, els Xiquets de Cambrils i els Xiquets de Vila-seca. Per contra, set de les colles nascudes fa deu anys no han pogut completar cap castell de set i s’han anat movent en la gamma de sis.

D’aquesta manera, un efecte que ja es va notar en les colles fundades a inici de segle és que les noves formacions tenen més dificultats per tenir gran evolució castellera. Així doncs, cap de les colles que enguany celebren el desè aniversari ha provat a plaça el castell de vuit. Això es deu, generalment, al fet que les noves formacions neixen en nuclis poc habitats o amb poca tradició castellera i tenen més limitacions per augmentar la massa social.

Al límit de la supervivència

El món casteller va viure el seu millor moment de la història en el trienni entre les temporades 2015 i 2017, tant en les colles de gamma extra com en les més petites. El 2019, però, es va notar un desgast notable general a tots els nivells. La prova és que entre les quinze colles fundades ara fa deu anys, cap té la seva millor actuació de la història en aquella temporada.

La pandèmia, a més, va fer molt mal especialment a les colles petites. Quatre de les creades el 2013 (Castellers de Gavà, Xiqüelos i Xiqüeles del Delta, Encantats de Begues i Castellers de Sant Adrià) no van fer cap castell la temporada passada. Els Encantats, però, s’han refet aquest 2023 i ja n’han pogut descarregar a plaça.

Aquestes colles, per tant, estan en una situació complicada, i aquest 2023 es presenta com un any clau per conèixer si poden tenir recorregut en el futur o si hauran de fer un punt i a part.

L’expansió de les colles universitàries

Abans de la declaració de la Unesco, el món casteller universitari comptava únicament amb cinc colles, mentre que actualment en son dotze. Així doncs, l’inici de la dècada del 2010 va ser el moment de màxima expansió, i amb el 2013 com a any destacat, amb la creació dels Engrescats de la Universitat Ramon Llull, els Llunàtics de la UPC de Vilanova i la Geltrú, els Bergants del Campus de Terrassa i els Penjats del Campus de Manresa.

Les colles universitàries han sigut una gran escola per a nous castellers i la gran explosió del trienni 2015-2017 també es deu a la formació que han rebut en aquestes colles.