La justícia dels privilegis
Sento una profunda decepció arran de la recent absolució del futbolista Dani Alves. La decisió judicial transmet un missatge alarmant sobre com s’aborda la violència masclista en el nostre sistema judicial. El que ha passat debilita greument la confiança de la ciutadania en la imparcialitat del sistema judicial. És imprescindible que des dels òrgans judicials i institucionals es garanteixin la protecció i els drets de les víctimes de violència masclista.
Fiona Velardo Rubio
Gavà
Autisme
El 2 d’abril va ser el dia internacional de l’autisme, un dia important per a mi perquè tinc una filla amb aquest trastorn.
Avui hem corregut per a agafar el tren. Algú ens ha cedit un dels seients reservats. Ningú s’ha estranyat. La meva filla ha anat anunciant totes les estacions en veu alta i a ningú ha semblat importar-li. Ha aletejat en escoltar el fragment triat de la seva cançó favorita i ningú en tot vagó ha mostrat la seva sorpresa, ni tan sols per reproduir-lo amb el telèfon en perpendicular a la seva orella. Al carrer, hem corregut un quilòmetre, cridant, rient i carregats i això no ha importat gens als qui ens hem creuat. Ha esperat, saltant com els massais, que els semàfors es posessin en verd, sense que la seva estereotipia cridés l’atenció dels que esperaven amb ella. Avui, molta gent normal no ha mirat la meva filla com algú anormal, perquè han estat capaços d’integrar la seva normalitat en la seva. Amb això, avui molta gent que comparteix amb ella el mateix món conegut, potser sense saber-ho, ha aconseguit fer-la visible.
Pablo Feu Fontaiña
Sant Cugat
Els problemes de la gent
L’augment de preus setmanals dels aliments, els preus abusius dels lloguers, no poder comprar un habitatge digne, l’augment dels preus dels serveis bàsics (llum, IBI...), que els joves no puguin plantejar-se tenir fills perquè no els podran mantenir, la qualitat de l’educació, que els joves preparats marxin a treballar fora, que els trens no funcionin, que la ciutat estigui col·lapsada per les obres, la manca d’espais verds, la manca de feines amb un sou just, no poder utilitzar el teu idioma arreu, malbaratament dels diners públics, que els turistes tinguin tots els privilegis… Quan tindrem lideratges honestos, eficients i que es preocupin de debò per la ciutadania i el país?
Roser Urgellès
Barcelona
Contra l’educació concertada, encara
Sumar ha registrat al Congrés una proposició no de llei per suprimir els concerts educatius mitjançant la integració “voluntària i negociada” dels centres privats-concertats en una xarxa pública única. L’exposició de motius assenyala que aquests col·legis “generalitzen l’aixecament de barreres d’entrada, sobretot amb el mecanisme de cobrament il·legal de quotes (a més del copagament d’activitats o taxes voluntàries, la religió catòlica com a ideari excloent i les mateixes zonificacions geogràfiques que han afavorit aquesta selecció), cosa que atenta contra el dret a la gratuïtat”. El tema fa mandra, la veritat. La tessitura que planteja és com un déjà vu, un tipus de paramnèsia que torna una vegada i una altra, igual que els arguments que la desmunten, en què toca insistir encara que siguin de calaix: el que han de fer els responsables polítics no és atacar aquest tipus d’ensenyament, sinó aprovar un finançament just que garanteixi la gratuïtat del cost real del lloc escolar; la concertada no és un problema del sistema educatiu, sinó una part important d’aquest; les famílies tenen dret a triar lliurement el tipus d’educació que considerin més convenient per als seus fills…
Jesús Domingo Martínez
Girona
