Dictadors democràtics
Un tipus fanfarró i primari que, amb els seus antecedents, no hauria pogut ser president d’una comunitat de veïns, avui governa el país més poderós de la Terra i el món tremola amb cada decisió que adopta. Els ingenus diran que va ser triat democràticament, però Hitler també ho va ser i ja vam veure com va acabar tot.
Hauria d’haver-hi protocols o mesures per inhabilitar subjectes que es creuen tocats per la mà de Déu, els guia solament l’avidesa pels diners, tenen una personalitat paranoica o els posseeix un egocentrisme absolut.
Com va dir José Martí: “Podrà morir un home pels ideals d’un poble, però mai ha de morir un poble per defensar els ideals d’un home”.
Joan Soldevila Adá / Barcelona
Monstres capitalistes
Les famílies tenim la responsabilitat de reflexionar sobre les creences i l’educació que transmetem als nostres fills i filles. Un entorn excessivament còmode, ple de facilitats i estímuls materials pot dificultar el desenvolupament de valors com l’empatia, la gratitud i la resiliència.
Si no fomentem la responsabilitat, l’esforç i el respecte pels altres, correm el risc de criar monstres capitalistes amb una visió egocèntrica del món, mancats de sensibilitat i consciència social.
Francesca Barti Comalat / Banyoles
Ciutadans, actuem
És innegable que en els últims anys la ciutat de Barcelona ha sigut víctima d’un gran augment en el vandalisme i faltes de civisme en els habitants de la ciutat. Els carrers, barris, cases i monuments de gran importància a la ciutat que són símbols reconeguts mundialment, ara presencien robatoris, vandalismes i actes incívics per part dels propis ciutadans. Segur que n’has sentit a parlar, o tu mateix ho has vist. Grafitis, els carrers bruts o potser has arribat a ser víctima d’un robatori. Els habitants de Barcelona tendim a donar-ne la culpa a l’Ajuntament, i en part potser la té, però penso que el veritable problema aquí és l’incivisme que hi ha a la ciutat. Ningú s’ha qüestionat per què als més joves no se’ls educa pensant en crear una ciutat millor on tots col·laborem? Si tothom que es trobés una cartera a terra localitzés el propietari, tothom que té un paper el tirés a la brossa, i tothom fes el que s’ha de fer, no seria la ciutat de Barcelona més neta i digna?
Arnau Pol Esquerra / Barcelona
Gràcies, senyora ministra
Fa uns dies la inefable ministra senyora Díaz no parava de xerrar, davant tot micro o càmera que se li posés al davant, de la disbauxa de diners de què gaudirem els jubilats d’aquest país amb la pujada d’entre quaranta i cinquanta euros mensuals de les nostres pensions.
Per subratllar el que això representarà per a aquest sector de la població, hi va afegir tota ufana que ens permetria “alimentar-nos millor”, i en la seva dèria per l’alimentació també va dir de cara a la gent que està en edat laboral i cobra el sou mínim que els apujaria en una xifra més o menys igual, i que així podran “comprar menjar de millor qualitat per a la seva canalla”.
Trec de les golfes una pregunta del president Pujol: “Qui carai s’han cregut que som, aquesta gent?”. Senyora ministra, li repeteixo les gràcies per la seva generositat. I un consell: provi de viure una temporada amb l’import d’una pensioneta com la que cobra molta gent encabat d’haver cotitzat desenes d’anys. Parlant d’alimentació, sabria el pa que s’hi dona i potser abandonaria la frivolitat que ha demostrat en aquest tema.
Agustí Vilella i Guasch / Cambrils
