Dia Mundial dels Dèficits de Creatina
Cada dia de l’any té assignat un menjar, una festivitat, un col·lectiu, una malaltia… El dia que a la meva família i a mi ens representa és l’1 de febrer, que es commemora el Dia Mundial dels Dèficits de Creatina. Una malaltia que de moment no té tractament i que afecta el meu fill i tres nois més a Catalunya, 15 en total a Espanya i unes 500 persones a tot el món. Com que és una malaltia rara, per tant minoritària, a Espanya no s’investiga, amb el perjudici que representa per als seus afectats. Comporta, entre altres símptomes, autisme, trastorns en la parla –o la seva absència en el cas del meu fill–, discapacitat intel·lectual, hipotonia, epilèpsia, trastorns de conducta… Des de l’Associació Espanyola per a les Deficiències de Creatina que hem creat a Espanya per ajudar els nostres fills i recaptar fons per a la investigació volem demanar més visibilitat i difusió d’aquesta greu malaltia, així com el seu diagnòstic precoç. I de passada, si hi ha alguna empresa que ens vulgui patrocinar o bé algun investigador interessat, que es posi en contacte amb nosaltres a asociaciondeficitcreatina@gmail.com.
NÚRIA QUINQUILLÀ
BARCELONA
Preferir una dictadura
He sentit a la ràdio –al·lucinat– que una majoria de joves britànics prefereixen una dictadura. Suposo que aquestes persones tenen un dèficit de coneixements bàsics bastant inquietant i realment alarmant. Algú va dir que el racisme es cura viatjant i un altre que el feixisme es cura llegint. Cert, però ja fem tard. És possible que una gran part d’aquesta joventut desanimada, sense feina, amb un futur incert, amb una falta de valors evident i abduïda per les pantalles, acabi votant partits obertament totalitaris. Llavors, Hitler i els seus adlàters hauran guanyat l’última batalla.
JOAN SOLDEVILA ADÁN
BARCELONA
Alto el foc
No puc evitar observar els intercanvis de presoners entre Israel i Hamàs i pensar que és una imatge enganyosa. Temo que els combats tornin a desencadenar-se a Gaza i que la destrucció final sigui encara més gran que la que ja hem vist. Sense una acció decidida de la comunitat internacional es confirmarà que aquest conflicte només pot anar a pitjor.
CARME SÁNCHEZ
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Casa Orsola: no s’ha acabat
La pressió veïnal va aturar ahir el desnonament de la Casa Orsola, que s’ha ajornat fins dimarts a les 5 del matí. És un èxit del Sindicat de Llogateres i dels milers de persones que es van concentrar davant l’immoble, però la lluita no ha acabat i cal que dimarts a la matinada la convocatòria torni a ser multitudinària. Els veïns fa anys que estan en lluita, des que el 2021 la nova propietat (Lioness Inversiones) va decidir que no renovaria cap contracte de lloguer perquè preferia reformar els pisos i posar-los al mercat com a lloguer de temporada de luxe. El problema és greu, i ens interpel·la a tots. El que està passant a la Casa Orsola té a veure amb quina ciutat volem habitar. Cal ser-hi.
MARIA LÓPEZ
BARCELONA
Fred i llar
A l’hivern, amb els dies de fred intens, agraïm que quan al vespre per fi arribem a casa hi hagi calefacció. Molts ho donem per fet, ho tenim naturalitzat. No obstant, una, quan ho fa, no pot evitar pensar en els centenars de persones que per un seguit de causes no en tenen, perquè han estat desnonades o simplement no tenen cap tipus de recer i, per tant, han de malviure al carrer. Mentrestant, els anys passen i els debats dels polítics al voltant de la qüestió s’amunteguen.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
