Cartes a la Directora

Hi deu haver unes motivacions espúries o realment importants, políticament parlant, però el que compta és que la ciutadania s’enerva davant de la no pujada futura de les pensions o de l’augment notable del preu de les targetes del transport. Com que tot plegat afecta directament la butxaca de les persones, es dispara la irritació i l’únic que s’aconsegueix és que la gent es desentengui de la política o que a les properes eleccions voti opcions inadequades.

Estem creant el caldo de cultiu –juntament amb els temes mai solucionats de l’encaix de Catalunya amb Espanya, de la manca d’habitatge, de les màfies okupes, de la multireincidència, dels eterns problemes ferroviaris, de les interminables agressions a dones o de la ineficàcia de la justícia, entre d’altres– perquè uns partits d’extrema dreta puguin seduir una part important de l’electorat amb un missatge simple i groller però efectista. Ja tenim Trump, Milei, Meloni, Orbán i altres que, malauradament, poden venir a curt termini. No ho oblidem, potser d’aquí un temps serà massa tard.

JOAN SOLDEVILA ADÁN

BARCELONA

Casa Orsola

Imagineu-vos unes famílies que paguen religiosament el lloguer de casa seva durant 10 o 15 anys, i que volen seguir fent-ho, acceptant que vagi augmentant, però de forma raonable. De cop i volta, un fons inversor compra tot l’edifici i es nega a renovar els contractes. No perquè necessitin els habitatges per a ús residencial dels seus inversors, sinó per triplicar els preus amb contractes de temporada (màxim 11 mesos), en què la llei no regula preus i permet aquesta desmesura. Es vol substituir els residents de sempre per visitants diversos, que no podran arrelar-se al barri, a l’escola, a uns comerços i a unes entitats.

Ja és greu el cas concret que viuen a la Casa Orsola, però des de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample ja hem trobat 44 blocs de pisos al nostre barri on està passant el mateix! Tenim el barri en venda i és fàcil deduir cap on anem si no ho aturem, perquè les lleis actuals ho permeten i moltes forces polítiques es neguen a canviar-ho. Uns grups econòmics s’emporten la major part de les rendes, empobrint el veïnat, el comerç de proximitat i el teixit associatiu. I la població que viu en un pis en propietat que no s’enganyi, perquè també l’afecta que el seu barri perdi el seu caràcter, i perquè quan els seus fills vulguin emancipar-se (o si ells es divorcien) també ho patiran.

XAVIER RIU SALA

BARCELONA

Assetjament 
a la Supercopa

Com a part de l’esperpent d’anar a jugar la Supercopa d’Espanya a un país on no es respecta gairebé res del que diu la Declaració Universal dels Drets Humans, sobretot pel que fa a les dones, els educats espectadors d’aquell exemplar país es van dedicar, en els moments d’aglomeració a l’estadi, a assetjar, fotografiar sense permís i a tocar les aficionades mallorquines i les dones dels jugadors del Mallorca. Tot plegat fa molt edificant i il·lustratiu del lloc on han portat la competició a canvi de diners les autoritats futboleres espanyoles.

El president de la Federació, per a més inri, en un discurs agraeix als saudites ser un país “amable y cariñoso”. I ara hi vol portar la Supercopa femenina. Pot ser èpic. A part de vergonyós.

AGUSTÍ VILELLA I GUASCH

CAMBRILS

La salutació de Musk

S’ha parlat molt aquesta setmana de la salutació nazi que va fer Elon Musk el dia de la cerimònia d’investidura de Donald Trump. Musk és un provocador i faríem bé de no fer cas a les seves distraccions. Fixem-nos en les polítiques que aproven.

MARIA LÓPEZ

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT