Els fets d’aquests dies a València i voltants han estat la crònica d’un desastre anunciat. Perquè sí, s’anava anunciant. Els models de predicció de tempestes ja alertaven el dia anterior que estàvem davant un esdeveniment meteorològic de gran magnitud, però des de les institucions no s’ha actuat a l’altura de les circumstàncies, fins i tot tenint les dades en mà. La naturalesa és inevitable, però la prevenció és a les mans dels governants i les seves actuacions. Per què no es va avisar abans a la ciutadania? Per què no es van donar pautes de com actuar? Molta gent es va veure sorpresa pel tsunami fluvial volent treure el cotxe del garatge, quan ja hi havia registres de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer que a la rambla de Poio, a les 18.30, el volum de l’aigua era de 2.000 metres cúbics per segon, quan, per exemple, l’Ebre al seu pas per Tortosa, porta un cabal d’uns 350 metres cúbics per segon. El desastre estava anunciat, les alertes van arribar amb l’aigua al coll.
SERGI PADIAL CAMÓS
VINARÒS
Violència contra les dones
Una de cada tres dones al món ha patit violència de gènere, segons l’OMS. Constantment sentim casos d’abusos i violència als mitjans de comunicació, però qui sap quants més n’hi ha que no s’arriben a denunciar? Recentment, en el cas d’Errejón, s’ha comprovat que hi havia més dones que havien patit abusos i que fins ara no s’havien atrevit a denunciar-los. Quantes coses s’han fet malament perquè les persones afectades no sentin la seguretat suficient per denunciar? Quantes persones continuen tenint por de fer-ho? Els abusadors són els qui haurien de tenir por que es descobrissin les barbaritats que han fet, no les víctimes.
Segons Amnistia Internacional, les raons principals per les quals les víctimes no denuncien o ho fan més tard són la por de la reacció de l’agressor, creure que poden solucionar-ho soles, no sentir-se víctimes o, fins i tot, sentir-se culpables.
MARTA GARCIA
BARCELONA
El País Valencià en ruïnes
La tragèdia del pas de la DANA pel País Valencià ha causat danys incalculables i ha deixat els ciutadans en situacions d’extrema gravetat i vulnerabilitat. Barris sencers sota l’aigua, amb infraestructures públiques i privades destruïdes, i nombroses famílies que han perdut no només casa seva, sinó també petits negocis. La manca d’accés a subministraments bàsics, com aliments i aigua potable, ha intensificat el patiment de les persones atrapades a casa seva, sense poder-se desplaçar a causa de les carreteres intransitables i els talls d’energia, sense evacuació o refugi segur.
El desbordament dels serveis d’emergència ha estat un altre signe de la situació crítica. Les autoritats, malgrat els esforços en marxa, semblaven desbordades davant d’una catàstrofe d’aquesta magnitud, cosa que ha posat en dubte la capacitat de resposta dels protocols d’emergència del govern. Davant el panorama d’incertesa, milers de ciutadans no només han perdut els béns materials, sinó també la seva estabilitat i tranquil·litat. Davant de la manca d’infraestructura adequada per a aquest tipus d’emergències, aquesta crisi exigeix una reflexió seriosa sobre l’enfortiment de les mesures preventives i de rescat.
CLAUDIA LEBRERO NAVARRO
SITGES
La feina o la vida
Llegint les notícies, m’he trobat amb una foto impactant: un camió de Mercadona atrapat per les pluges a València, amb un treballador dins. És preocupant que algunes empreses no prioritzin la seguretat dels seus treballadors. Quantes tragedies més són necessàries perquè la protecció de les persones estigui per sobre de tot?
SARA URZAINQUI
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT