Un barri en venda
Fa un parell d’anys, el quiosc de tota la vida del meu barri va tancar les portes, i ara s’ha convertit en una botiga de souvenirs. De petita, cada dissabte al matí passava per davant del quiosc amb la meva mare. La meva missió principal sempre era saludar el Zeus, el gos del Joan, l’amo del quiosc. Allà em compraven la revista de la setmana (sí, les nenes petites encara llegien revistes), la qual contenia tots els safarejos prejuvenils que després comentàvem amb les amigues a l’escola. Per ala meva mare, el quiosc era una excusa per creuar-se amb les amigues del barri i comentar tot el que no havien pogut fer durant la setmana.
A mesura que aquests petits comerços desapareixen, ens trobem amb una realitat on les necessitats que s’atenen responen a models de negoci que obliden l’essència de les comunitats. Els espais que abans eren punts de trobada, ara es transformen en llocs anònims dissenyats per atreure turistes i no pas per servir els veïns.
Ara només desitjo que la meva mare pugui continuar anant a comprar molts més anys al mercat de Santa Caterina, sent fidel al peix fresc de la parada del Francesc, on cada dissabte al matí es posen al dia de les últimes novetats del barri.
M’entristiria que, després de tants anys, hagi de fer el traspàs oficial al món dels grans supermercats, on el principal debat és quin de tots ven les galetes més barates.
LAURA CASAÑA PARDO
BARCELONA
Cal més investigació
Fa uns mesos es va publicar un estudi que revelava la presència d’arsènic, plom i altres metalls tòxics en 14 marques de tampons. Com pot ser que les dones hàgim estat utilitzant aquests productes durant anys sense que s’hagi realitzat cap investigació prèvia?
És un tema directament vinculat amb la salut de les persones que menstruen, i per tant, afecta una part important de la població. A més, cada cop són més les persones diagnosticades amb endometriosi. Al meu grup d’amigues, gairebé la meitat la pateixen. Malgrat això, l’única solució que aparentment ofereixen els ginecòlegs és l’ús d’anticonceptius.
Com a noia jove, preocupada per la salut menstrual tant de les dones com la meva pròpia, crec que hi ha un llarg camí per recórrer en aquest àmbit, amb la necessitat d’una investigació que posi realment al centre el nostre benestar.
CLAUDIA LABARIAS DELGADO
TERRASSA
Americanitzant tradicions
Ja estem a octubre i tant les botigues com els negocis i establiments d’arreu de Catalunya els trobem decorats amb teranyines, calaveres, aranyes, fantasmes i carabasses amb carotes terrorífiques (o això intenten).
Halloween s’ha posicionat com la festa de la tardor, el gran esdeveniment previ a Nadal. La seva popularització és òbvia i evident: gent preparant la seva disfressa des d’abans de l’estiu, vídeos a les xarxes socials de tutorials de maquillatge i disfresses individuals, en parella o de grups, de terrorífics looks improvisats d’última hora abans de sortir el desitjat 31 d’octubre de festa amb els amics.
Però, i que n’és de la Castanyada? Aquella festa que tots de petits gaudíem, amb la calidesa de celebracions familiars menjant castanyes, moniatos, panellets... i d’excursions a les muntanyes per gaudir de la tardor i com les fulles cauen i canvien de colors els paisatges muntanyosos...
Estem perdent les nostres tradicions i només escoltem l’americanització popular. Tornem a celebrar amb goig i alegria aquells moments de felicitat tradicional.
TANIA CASTAÑO CATALINA
BARCELONA
