L'amnistia
Ens van aixecar la camisa amb la primera amnistia i ens la tornaran a aixecar amb la segona. La de 1977 va servir per blanquejar el franquisme i assegurar la immunitat de totes les forces repressores, que van seguir fent el mateix que feien abans però amb un vernís democràtic. La d’ara també servirà per impedir que es coneguin i es jutgin maltractaments, malversacions, operacions tèrboles, espionatges, lawfare i tot el que es vulgui, mentre que la judicatura creativa seguirà cercant maneres perquè no es pugui aplicar a les persones per les quals va estar dissenyada. Al final, com sempre, farem un pa com unes hòsties; espero que cap autoritat no hi vegi delicte d’amenaces en aquesta frase, que tal com va tot...
JOAN DOMÈNECH OLIVA
BARCELONA
Guetos de baixes emissions
La definició de gueto diu: sector social, delimitat geogràficament, on la majoria de la població té unes característiques pròpies i diferenciades que fan que sigui segregada de la resta de la societat. És el que passarà a Cerdanyola, i tal vegada en altres municipis catalans, si continua l’aplicació del model ZBE (Zona de Baixes Emissions) de Barcelona. Un model que ja ha tingut derrotes judicials i la incorrecta aplicació del qual en municipis veïns també ha tingut sentències judicials en contra. És un model injust, discriminatori. Una mala còpia que, si es replica en altres municipis, generarà un rebuig social que segurament caurà en mans del populisme. La norma europea no exigeix una superfície concreta i sí que inclogui excepcions per als residents. És el que han fet 13 municipis a Espanya. Comparin la ZBE de Sabadell amb l’ordenança que es vol aplicar a Cerdanyola. Sense oblidar l’impost sobre el CO –privilegi de Catalunya– que grava la tinença i no l’ús. No podrem circular però ens cobraran per tenir un vehicle dit contaminant.
JORDI MATEU
CERDANYOLA DEL VALLÈS
Parlem de Badalona!
Aquest estiu estava caminant quan em vaig fixar en els grafitis i els cartells publicitaris penjats a les parets del carrer del Mar. Em vaig quedar mirant-los i em va impactar la imatge de deixadesa i de brutícia que projectava un dels carrers principals de la ciutat de Badalona.
Malgrat viure més connectats que mai a través de les xarxes socials, avui dia assistim a un augment de la soledat, la depressió i l’estrès. Per això és important que la ciutat compti amb més llocs inclusius que animin les persones a sortir al carrer i a interactuar. Caldria ampliar la xarxa de parcs i jardins on els vianants siguin els protagonistes; augmentar la presència de verd urbà; crear nous espais de descans.
Fa molts anys que tinc un desig: veure Badalona com una ciutat atractiva, acollidora i desitjable. La neteja és fonamental, perquè és el primer que els veïns i les veïnes observem quan sortim al carrer.
Una Badalona que potenciï referències urbanes; que guarneixi la ciutat amb estàtues; que fomenti l’oferta cultural promovent el seu llegat romà, la seva gastronomia mediterrània i el seu entorn paisatgístic; que reforci la identitat als barris amb un disseny que doni continuïtat a tots els districtes de Badalona.
M’imagino el pont de l’autopista i els fanals del carrer General Weyler pintats amb un verd intens, emmarcant el Parc del Turó Caritg, com si fos un quadre de Monet. La plaça de Sant Josep transformada en un oasi urbà. El carrer Francesc Layret convertit en un passeig per a vianants amb terrasses animades i l’aroma de la lavanda fluint entre la gent. A la nit, els llums LED decorant el Pont del Petroli. Seria bonic veure aquesta visió feta realitat!
MARI CARMEN LOZANO PAREJA
BADALONA
