Finançament singular?
És evident que no hi haurà cap mena de concert econòmic, finançament singular o com n’hi vulguin dir, a pesar dels acords, promeses i declaracions. Tal com està el pati polític seria un suïcidi per al PSOE, i tot i així probablement serà la causa definitiva del canvi de signe polític a les properes eleccions generals. Els hi estan posant fàcil al PP i a Vox, que només han de clamar contra la possible pèrdua de transferències a altres comunitats per tenir una clara possibilitat d’obtenir el govern central. I també s’hi apunten molts socialistes hispànics sulfurats per la suposada cobdícia catalana que demanen (un cop més) cafè per a tots. Durant molts anys els han venut que els devem diners que ens han avançat (dels nostres impostos, ja és prou gros) i s’ho han cregut del tot. L’única manera d’aclarir el tema seria que la ministra d’Hisenda o el d’Economia tinguessin la valentia de declarar públicament, amb les xifres oficials amagades fins ara, que ens han estat estafant vint mil milions cada any, des de fa molt de temps, i que ja és hora de solucionar el problema d’una vegada. Espòiler: no ho faran.
JOAN DOMÈNECH OLIVA
BARCELONA
Veneçuela i els veneçolans
Mentre Díaz Ayuso sostenia fa uns dies que “Espanya, en aquest mateix instant, ha de donar refugi a Edmundo, que està sent perseguit”, el govern espanyol treballava amb sigil per aconseguir-ho, tal com Edmundo havia sol·licitat. I Espanya, país governat com tothom sap per chavistes bolivarians, és el país triat per Edmundo González per al seu exili... Edmundo –ara traïdor, segons insinua el PP, per haver abandonat el seu país– i 125.000 compatriotes i presos polítics –més de 100 alliberats gràcies a Zapatero– que, durant el govern del president Sánchez, han aconseguit el seu asil aquí; amb prou feines un centenar en els mandats de Rajoy.
El PP es torna a embolicar en la seva política de crispació i afegeix un nou gir de guió: ara li sembla malament, i contradiu fins i tot el mateix Edmundo, sostenint que Maduro en surt reforçat. És la política del “digue’m què dius, que m’hi oposo”. Al PP, indubtablement, Veneçuela i els veneçolans els importen poc. Només els utilitzen com a arma política de confrontació per aconseguir vots, perquè els seus votants els ho compren.
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
Trump i els immigrants
No deixa de sorprendre’m que sempre es vulgui posar l’atenció sobre el que fan o deixen de fer els immigrants. Que no tenim ulls a la cara per veure el que fem els que ja som aquí, a Europa o als Estats Units, en temes com la violència masclista, la corrupció i tants altres?
CARME SÁNCHEZ
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
Sobre la llibertat
Diu Emili Lledó que no hi pot haver llibertat d’expressió si no hi ha llibertat de pensament. El pensament és llibertat. Per aconseguir-ho, ens anirà bé un diàleg intern a partir de l’observació de les nostres conductes, que ens procuri autocontrol. Per fer front a la submissió i superar l’obstacle de la ignorància, cal comprendre, explica José Antonio Marina.
Molta informació es basa en creences que no són certes del tot, o són falses; mitges veritats que condicionen les mirades i suggereixen que moltes dades entorpeixen el camí de la gestió. Harari assenyala una tecnologia perversa que oblida el respecte als drets humans i erosiona les democràcies.
Fan falta més habilitats ètiques, emocionals i cognitives per adquirir hàbits de raonament, de resistència a la frustració i la manipulació, explicar com es gesta el mal. Som lliures pels pèls, caldrà exigir arguments davant els missatges ràpids i únicament normatius.
FRANCESC REINA PERAL
BADALONA