Feijóo i les boles
El debat per lluitar contra la desinformació està motivat perquè, amb tanta bola que corre, la mateixa democràcia està en perill. Per això alarma que Alberto Núñez Feijóo, el líder del Partit Popular, no plantegi alternatives i sostingui que el pla de Pedro Sánchez en aquest àmbit “és l’atac més gran a la llibertat d’informació de la democràcia”, i altres elogis que no tenen res a veure amb l’assumpte.
En el fons, Feijóo és coherent: al capdavant de la Xunta va mantenir un ferri control dels mitjans públics de comunicació a Galícia, al mateix temps que finançava generosament els privats afins. I això per no parlar d’Isabel Díaz Ayuso i el control –encara més gran que el d’Esperanza Aguirre, que ja és a dir– de Telemadrid, fomentant la desinformació, o del tancament de la Ràdio Televisió Valenciana després de l’estampida de la seva audiència per la reiterada manipulació informativa per part del PP, o de la manipulació sectària de Televisió Espanyola per part del govern de Rajoy, trepitjant el que ha de ser una cadena pública finançada amb els diners de tots.
¿Per què posen tantes pegues a combatre falques? Potser els beneficien?
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
Novel·la i realitat
Aquests dies, fent un viatge per la Vall d’Àneu amb el grup de Nordic Walking Girona, vam visitar la central hidroelèctrica de Tavascan, acompanyades del guia, el qual durant el recorregut ens va anar explicant la història de la construcció, així com sobre els canvis haguts en el temps pel que fa a la maquinària que la fa funcionar. Tot d’un plegat em va venir a la memòria la lectura del llibre Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona. La novel·la narra l’època de quan es van començar les obres de la central l’any 1965. A partir dels personatges l’autor ens transmet les vivències que podien haver viscut les persones que hi van treballar per construir el túnel que hi porta i fer possible la construcció final de la central.
Un cop més, la literatura ens pot apropar a la realitat a través de novel·les com aquesta. En aquest cas, per a mi la lectura, recordada ara, ha estat un bon complement a la visita.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Diàleg sobre el turisme
Tota activitat s’ha de regular, i aquesta regulació s’ha d’anar actualitzant. I l’activitat turística no se’n pot escapar, només faltaria.
Però, si us plau, cal que aquesta regulació es faci escoltant tots els sectors afectats, directament o indirectament: hotels, habitatges d’ús turístic, pensions, restauració, taxi i transport, comerç, veïns, etc.
El turisme, com tota activitat econòmica, genera beneficis i perjudicis. I, com en totes les decisions que es prenen a la vida, s’ha de fer balanç d’aquestes afectacions i veure si pesen més les unes o les altres.
Només així les ciutats seran millors. Només així els barcelonins tornarem a sentir-nos obertament orgullosos de la nostra meravellosa ciutat.
BONAVENTURA DURALL AULET
BARCELONA
Jocs Olímpics
Estimo París, la ciutat de la llum i els escriptors reclosos en bohèmies mansardes, en la qual Ernest Hemingway i la seva família van viure pobres i feliços. I és per això, per l’admiració que tinc per la capital francesa, que no em sé afigurar les raons que pot haver-hi darrere del disseny de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics, tan deslluïda. Poc després que comencés, un tuit ja la comparava amb un festival de barri d’un capítol de les Teresines. Em dol admetre que aquell tuit no era forassenyat.
CARME SÁNCHEZ
L’HOSPITALET DE LLOBREGAT
