Hi ha gent que forma part del món intel·lectual i polític espanyol que busca en les curses de braus una emoció estètica i considera que són alta cultura. Em pregunto si pot ser cultural torturar un animal fins a la mort. Com a mínim és un acte moralment reprovable. Prefereixo una societat que no sigui cruel i es basi en el respecte als drets bàsics dels individus humans i animals, que fomenti la no-violència, que defensi les víctimes i no els torturadors, i que no premiï, com es fa en alguns indrets, el maltractament animal, com sembla que farà el Senat espanyol, que a proposta del PP recuperarà el Premio Nacional de tauromàquia –suspès pel ministre de Cultura– amb l’argument que forma part del patrimoni cultural immaterial. Vergonyós.
ANTONI VILANOVA CASALS
BARCELONA
Alice Munro
Ens acaba de deixar l’escriptora canadenca premi Nobel de literatura del 2013 Alice Munro. El seu llibreEstimada vida és un recull de contes que mostren el seu estil més característic. Cada conte sorprèn per la concreció que sap fer de tot un conjunt de personatges i vivències que ens són propers per la profunditat amb què estan tractats. Massa felicitat és un altre bon exemple de contes que traspuen el seu estil tan valorat i estimat, tant per lectors com per crítics. Al llarg de tota la seva obra sap com pocs escriptors descriure la psicologia del gènere humà a través de les relacions entre ells que fa viure als seus personatges, sobretot als femenins.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Els llibres de text
Desitjo que algú escolti la Sra. Clara Cufí quan clama a favor dels llibres de text en el seu article del dia 15/5 (“Que tornin els llibres de text!”). Jo, que ja soc vell, he vist passar molts ministres d’Educació i consellers, i tots volen canviar el sistema d’ensenyança –i ho fan, sembla que hagin de justificar el sou–, però la realitat és que cada dia els resultats es confirmen com a pitjors. Nosaltres anàvem a l’escola amb una enciclopèdia, un plumier i una llibreta, i no hem sortit tan burros. Això és com la moda de no memoritzar, perquè diuen que ara poden trobar-ho tot. Però és que per buscar, també s’ha de tenir memòria.
ÀNGEL MARCO
GIRONA
Malson electoral
Hem tornat a tenir eleccions, per suposat sense haver esgotat la legislatura, ja que, per més que parlin de sobirania popular, el president pot convocar-les quan millor li convingui, segons els sondejos.
Com que no hi ha segona volta a la francesa, el partit majoritari està avalat per menys del 30% dels vots emesos, per més que ho celebrin com una fita de la democràcia universal.
Si a això se li afegeix que en aquests comicis han votat menys d’un 58% dels majors de 18 anys, en realitat el partit guanyador té l’aval d’uns 2 ciutadans de cada 10 adults.
Després es queixen de la desafecció envers la política. Ja tenim vuit partits amb representació a la cambra, però no sabrem qui és el president fins d’aquí diverses setmanes o mesos, quan es cansin de mercadejar amb els vots.
Dels vuit partits només dos o tres tenen voluntat real de governar; els altres volen tenir uns pocs diputats i ser la clau de la governabilitat, per fer xantatge mentre duri la legislatura.
Quan s’aconsegueixi formar govern, la seva gestió estarà condicionada per qui representa un 0,3 o un 0,5 ciutadans de cada 10 adults. ¿Segur que era això el que volíem quan demanàvem democràcia?
No es pot canviar el sistema electoral, perquè a Espanya les lleis són sagrades… I si es canviessin, ¿on anirien els polítics?
MIQUEL GONZÁLEZ QUINTANA
MANRESA
