Avui es compleix el cinquè aniversari del decés de la periodista i escriptora Montserrat Minobis. Feminista “de pro” coneguda per damunt de tot per la seva llarga trajectòria professional en el món del periodisme i la cultura catalana. Sempre va presumir de figuerenca i va exercir en defensa dels valors empordanesos i la tramuntana.
Vaig conèixer la MM als anys 80, quan jo començava com a corresponsal de TVE a Girona. Eren altres temps i els corresponsals de províncies no teníem contracte, ni vacances pagades. Treballàvem a tant la peça, cada dia els set dies de la setmana. Ho recordo com una de les millors etapes de la meva vida professional. Amb el gran equip tècnic i humà format per en Narcís, en Miquel i en Carlos Sans, érem una gran família. Jo havia de vendre cada matí les notícies als diferents caps de secció i programes de la cadena. En aquella època érem la tele de referència i líder al territori. La Montserrat Minobis era la directora del Bon dia Catalunya de TVE. Jo debutava, la Montse em donava consells.
Per això, avui vull destacar aquest vessant de mestra de la Minobis. Amb les seves indicacions em va ensenyar a fer periodisme de carrer i créixer professionalment. S’ha parlat molt de la seva carrera professional però no tant o gens d’aquesta faceta de mentora. Em va fer estimar la professió i sobretot aprendre cada dia.
Afortunadament el seu llegat continua amb la beca d’investigació en comunicació audiovisual Montserrat Minobis. La Càtedra Hipòlit Nadal i Mallol de Revistes en Català de la Universitat de Girona, l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya i el Col·legi de Periodistes de Catalunya impulsen aquesta beca, que enguany ha arribat a la tercera edició. El seu objectiu és promoure i difondre un treball de recerca sobre programes i productes de contingut feminista que incloguin la perspectiva de gènere, emesos en qualsevol format audiovisual per a millorar-ne el coneixement i fer-ne divulgació.
ITA FABREGAS COSTA
L’ESCALA
Irène Némirovsky
Acabo de llegirEl malentès d’Irène Némirovsky. De vegades, entre tantes novetats d’autors vius, ens oblidem d’aquells que ja s’han convertit en clàssics i que tenen una obra que ajuda a entendre el seu temps i, de retruc, el nostre, més bé. Les novel·les d’Irène Nemirovsky (Kíiv, 1903 - Auschwitz, 1942) són un testimoni d’un moment històric determinat per tot un seguit de fets terribles, sabuts exposar com pocs escriptors com ella va saber fer, mentre es trobava, cal no oblidar-ho mai, immersa enmig d’ells, i dels quals, malauradament, en el present tan sovint fem un oblit fàcil en les conseqüències que van tenir, moltes de les quals ens entossudim a reiterar en el present.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
Periodisme i pau
El Grup de Treball de Periodisme per la Pau del Col·legi de Periodistes de Catalunya està molt preocupat per les declaracions dels representants d’alguns governs europeus i de la mateixa UE, en què al·leguen que la seguretat del continent està en perill. Totes elles tenen un efecte alarmant sobre la ciutadania que l’empeny a acceptar el rearmament i l’augment de la militarització d’Europa com si la guerra fos l’única solució. Ara, quan ens diuen que la pau mundial està en perill, ens sembla important recordar que cal una perspectiva informativa de pau, diàleg i negociació que pot contribuir a evitar l’escalada bèl·lica i afavorir la resolució dels conflictes.
Atès que el periodisme ha d’estar al servei dels interessos de la ciutadania, hem de recordar que la guerra va absolutament en contra de l’interès de la població, la qual prefereix la pau i la vida com a éssers humans, ja que les guerres –com veiem a Gaza i Ucraïna– no resolen cap problema.
LLÚCIA OLIVA I XAVIER GIRÓ
GRUP DE PERIODISME PER LA PAU DEL CPC