El transport públic s’ha venut sempre com un vehicle sostenible i beneficiós per al nostre medi ambient. I el seu funcionament, què? Jo tinc la sort de poder desplaçar-me cada dia amb un vehicle propi i a la ràdio només es parla d’una cosa: els retards del transport públic, principalment del tren. Cada dia a primera hora sento com milers de persones es queden “tirades” fins a tres hores per esperar el tren i poder desplaçar-se. ¿Tots aquests encarregats de difondre campanyes fomentant l’ús del transport públic han pensat a preocupar-se una mica per aquelles persones que el fan servir per necessitat i que sempre per culpes d’altres arriben tard?
LOLA BARBASTRO PUJOLRAS
BARCELONA
Més violència masclista
Quantes dones més han de morir a les mans d’un home perquè es prenguin mesures serioses? El passat 10 d’abril un home va assassinar la seva dona i els seus dos fills al Prat de Llobregat. Amb aquesta tragèdia ja sumen 8 dones i 7 nens assassinats en el que va del 2024. Aquest triple feminicidi ens enfronta una vegada més amb la violència vicària. Encara que l’assassí tingués depressió i problemes econòmics és important que es reconegui aquest acte com un feminicidi. Cada vida perduda ens recorda la urgent necessitat d’erradicar la violència masclista en totes les seves formes. Mentre continuem comptant víctimes, el nostre deure com a societat és persistir en la lluita per un món on totes les persones, independentment del seu gènere, visquin lliures de por i violència.
MALENA SERRADILLA GONZÁLEZ
CORNELLÀ DE LLOBREGAT
Mónica Oltra: la injustícia un cop més
Quan per ètica –aquella que la dreta no té– el 2022 va dimitir ja ho va advertir: “Això passarà a la història de la infàmia política, jurídica i mediàtica”. El jutge, dos anys després, no ha trobat “un sol indici que es dictessin instruccions o ordres per amagar els fets”. Mónica Oltra, flagell del corrupte PP valencià, va ser sotmesa sense cap indici a un linxament moral públic per la totalitat de la caverna més reaccionària política, mediàtica i judicial, que la va considerar un objectiu més –ja va passar amb Victoria Rosell, Alberto Rodríguez, Podem …– per obtenir el poder. El mal està fet i és impossible reparar-lo. Tant, que va tenir conseqüències electorals. Amb l’arxivament de la causa li havien de dedicar les mateixes portades, titulars i temps de tertúlies que en el seu dia van dedicar a la ignomínia. Demanaran perdó? És retòrica pura, és clar que no. Mai no ho fan. La justícia no va actuar igual amb un tal “M. Rajoy”, del qual no es va saber mai qui era. Així, lenta i esbiaixada, la justícia no és justícia.
MIGUEL FERNÁNDEZ-PALACIOS GORDON
MADRID
L’educació alimentària
Estimada directora, voldria ressaltar la importància de l’educació alimentària com a eina fonamental per fomentar hàbits d’alimentació saludables a Espanya. Ens trobem davant d’una creixent preocupació pels problemes de salut relacionats amb l’alimentació, com l’obesitat, la diabetis i les malalties cardiovasculars. Aquestes malalties estan en gran manera vinculades amb una dieta poc equilibrada i al consum excessiu d’aliments ultraprocessats, rics en grreixos saturats, sucres afegits i additius. Cal un enfocament integral i l’educació alimentària no només proporciona coneixement sobre els principis bàsics d’una alimentació saludable, sinó que també promou l’adquisició d’habilitats pràctiques, com la planificació de menjar, la preparació d’aliments frescos i la interpretació d’etiquetes nutricionals.
MARTINA PORTILS ESTRADA
BARCELONA