Del bar de tota la vida al 'brunch' i l''smoothie'
Barcelona no destaca precisament per ser la ciutat de l’amor o de la moda, sinó més aviat per ser la ciutat dels turistes. A sis mesos d’haver acabat la temporada àlgida, la capital catalana manté una imatge pràcticament idèntica a la de l’estiu.
Un dels indrets on aquesta massificació es fa evident és a les Rambles, on les floristeries del passeig estan desapareixent gradualment i són substituïdes per quioscos que semblen més aviat botigues de records. En aquesta àrea tots els restaurants llueixen cartells oferint sangria i paella, i caminar amb tranquil·litat és pràcticament inviable.
Fa poc vaig preguntar al meu avi i al meu pare, tots dos nascuts i criats a Barcelona, sobre els bars on solien anar quan eren joves. Amb una mirada nostàlgica, tots dos van mencionar que freqüentaven el bar situat a la cantonada de casa seva, destacant que eren bars de tota la vida on el propietari era algun veí. Actualment aquests bars tradicionals, carregats d’una essència única, estan desapareixent, donant pas a establiments d’estil americà amb la tendència dels brunchs i els smoothies i amb la clara intenció de satisfer les necessitats dels visitants.
Aquí radica el dilema de ser una ciutat destinada als turistes. ¿Volem una ciutat dissenyada exclusivament per acollir turistes, o aspirem a una ciutat pensada per als barcelonins? Tot i que és veritat que ambdues realitats poden coexistir, ara estem prioritzant la creació d’una ciutat adaptada per satisfer les demandes dels visitants. És urgent que les autoritats reconsiderin les polítiques actuals i es comprometin amb la construcció d’una Barcelona que preservi la seva autenticitat i que sigui concebuda per als seus habitants.
LLUÍS GARROFÉ SORRIBES
BARCELONA
Fins quan?
Fins quan un estat membre de les Nacions Unides –Israel– seguirà ignorant la mateixa ONU, que l’insta a aturar la massacre que està infligint a la població civil indefensa de Gaza, criatures i dones inclosos? Fins quan?
Fins quan l’ordre del Tribunal Penal Internacional, a l’Estat d’Israel, d’aturar el genocidi del poble palestí seguirà sent ignorada i burlada per part d’un estat suposadament civilitzat? Fins quan?
Fins quan les crides i súpliques a Israel dels líders internacionals defensors de la pau i els drets humans, el papa Francesc inclòs, seguiran sent ignorats pels governants d’aquell estat? Fins quan?
Fins quan una matança mai vista i indiscriminada –quan no expressament calculada– de tot un poble com el palestí serà consentida per la legalitat internacional i els responsables de l’ordre i la pau mundials?
Fins quan?
MARC ANTONI ADELL
VALÈNCIA
La pintura d’Ignasi Esteve
Aquests mesos d’abril i maig s’exposa l’obra pictòrica d’Ignasi Esteve a partir de quatre grans exposicions dels seus dibuixos i pintures a la Fundació Valvi, la Casa de Cultura, la Fundació Fita i el Museu d’Art de Girona. Qui ja coneix l’artista sap que es trobarà amb una obra feta amb diferents formats, mitjançant l’ús dels colors vius i complementaris, i amb un estil figuratiu on destaca la figura humana.
A més a més, també hi ha altres actes relacionats, com és el cas d’una jornada sobre el paisatge i el color a l’Espai Cràter d’Olot o bé les visites programades al seu taller Can Gustà de Bàscara. És una bona oportunitat per veure en conjunt tota una obra com si fos una retrospectiva de molta de l’obra produïda per l’artista fins ara.
EULÀLIA RODRÍGUEZ PITARQUE
TORROELLA DE MONTGRÍ
